LES COSES SEMPRE ES PODEN FER D'UNA ALTRA MANERA. JA TROBARÉ LA FORMA



dimarts, 25 d’agost de 2015

GLOSSARI ARTESENC (F)



Per tal d'alleugerir el text, en paraules d'ús corrent com el de la paraula fava que pot tenir tants significats diferents, o altres, no tan corrents però que tenen entrada al DIEC2, només faig constar aquell sentit que no es troba recollit al diccionari. També hi incloc paraules que, tot i no diferir en el significat, presenten una variació en la pronunciació que els llibres no transmeten.


F


fargalada f. colla, grup de joves (té un sentit lleugerament despectiu).
farnòria f. verdura o triadures destinades a alimentar el bestiar.
fava f. Joc infantil que en d’altres llocs s’anomena cavall fort.
fenàs m. fenals (gramínia).
feresa f. (pronunciat "fresa") feredat. 
fermar v. lligar. només l'he sentit aplicat a animals. Vés a fermar el gos abans que no s'escapì
fiblot m. fibló.
flasco adj. tou de caràcter; sensible en extrem; que es queixa per tot;
fonoll m. (pronunciat "fonoi"). herba (Foeniculum vulgare)
forriac m. forrellat.
frare m. doblec casual i involuntari a la part del darrere d'una faldilla.
frissança f. estat d'ànim causat per una picor molt intensa.
fumassela f. fum difús.




divendres, 2 de gener de 2015

GLOSSARI ARTESENC (E)




A l'hora de repassar el vocabulari recollit, m'adono que la majoria de paraules pertanyen a dos àmbits molt determinats: d'una banda hi predominen les paraules provinents del món agrari i natural que he après del meu pare i el meu avi; de l'altra tot el lèxic propi de la llar i les feines relacionades amb el tèxtil i la costura, històricament més femenines, apreses de les dones de la família.



E


eixonar-se v. flexionar involuntariament les cames per defalliment. Fer figa
emborinar-se v. enfadar-se; mostrar enuig amb l’expressió de la cara
emmarat/ada adj. que té un vincle exagerat amb la mare
emmascara f. taca causada per una substància no líquida (carbó, sutge...)
emmascarar v. embrutar amb emmascares
emparpalar v. tr. apuntalar amb un parpal; en sentit figurat, fornicar
empixonar v. molestar
emputegar v. molestar
enaigar v. delir
enfortegar v. atapeir. Si la roba no et cap a la maleta, enfortega-l'hi
enfristolar v. enfadar amb exaltació; despertar coïssor una nafra
enganxatós adj. enganxós, agafatós
enllafarnar v. embrutar amb alguna substància agafatosa o untuosa
entabutxar v. enterbolir per efecte de l'alcohol
enviscar v. enllafarnar
esbarriar v. tr. desendreçar; perdre. No trobo el llapis, se'm deu haver esbarriat; No sé pas si m'escolta té la mirada esbarriada
esberla f. la meitat d'un ou dur; tall practicat al lateral o el darrere d'una faldilla per tal de facilitar el caminar. 
esbrullar v. eliminar alguns brots incipients als sarments
escabriolar v. trencar les puntes dels sarments quan són tendres per limitar-ne el creixement 
escagatxar v. provocar diarrea; en un teixit, perdre fils de la trama
escaliveia f. clivella; tall profund, especialment al cap dels dits per causa del fred o d'un agent caustic; descamació; porció de material que es despren d'un objecte en forma semblant a la pell 
escamarlar v. separar les cames de manera exagerada
escarbat m. insecte; defecte en un teixit, imperfecció
escardalenc/a adj. prim en excés
escatar v. cavar herbes manualment amb l'ajuda d'un cavegó, aixadó o xapo
esclarissar v. aclarir; aprimar un teixit per efecte del desgast. De tant seure sempre se m'esclarissa el cul dels pantalons 
escollenat/ada adj. descordat, ensenyant el coll en circumstàncies que no són les adequades
escopetejat/ada adj. que va amb molta pressa. 
esgalabrat/ada adj. desencaixat; malgirbat; nafrat. He caigut sobre una bardissa i m'he ben esgalabrat!
esgranar v. tr. separar el gra de la tavella (pèsols, faves, mongetes...)
esllenegar v. tr. en un teixit, alterar la forma. No em tibis el jersei, que me l'esllenegaràs! 
esmari m. armari
esmolet m. persona que esmola eines de tall; en sentit figurat s’aplica a algú que és trapella, eixerit, ràpid
esmolls m. pl. estri en forma de pinces que serveix per manipular les brases d’un foc. Semblaria la forma aglutinada de la paraula molls amb article salat
esparrufeiat/ada o esperrufeiat/ada adj. esburifat; escabellat de manera voluminosa; aplicat a persones o objectes tals com escombres;  
espetxinar v. escantellar un objecte formant escantells de forma semblant a una petxina
esquellots m. pl. soroll fet amb objectes domèstics com olles, tapes de cassola, culleres, llosses... amb motiu del casament d’un solter o soltera amb un vidu o vídua o per cridar l'atenció de forma pública
estacar v. tr. lligar a una estaca; fermar un animal
estavetxar v. treure la tavella.   
estavetxat adj. s'utilitza en sentit figurat per indicar que ja s'ha acabat una feina i amb sentit irònic, com a efufemisme de criticar. Quan hi vaig arribar ja ho tenien tot estavetxat
esterrossar v. desfer terrossos;  esterrossar algú llençar algú per terra
estifollar v. tr. espatllar, destrossar
estomacar v. tr. apallissar
estomacat/ada adj. apallissat, adolorit
estrafolla f. engany, trampa
estritllat m. net de núvols; en sentit figurat, desvetllat





dimecres, 31 de desembre de 2014

AMBIGRAMA


Temps enrere, l'Eladi Martínez, em va parlar d'una cosa anomenada Ambigrama. Ho havia descobert en un blog increïble: El espejo lúdico, un devessall d'enginy. 

De seguida em va encuriosir i vaig començar a fer proves però no em satisfeien massa, aquest matí però, després d'haver-hi rumiat una mica dos o tres dies i una nit l'hi he trobat el desllorigador a la idea que portava i m'he posat mans a l'obra.



El resultat no és gaire professional perquè l'he dibuixat a mà alçada sense plantilles ni regles però... és el primer que faig! El proper sortirà millor.




dimecres, 19 de novembre de 2014

JOC REIAL D'UR



Aquest curs, amb l'alumnat de Cicle Superior del Col·legi Oms i de Prat, al taller de fusteria de l'assignatura d'educació artística, construim el que, fins ara és el joc de taula més antic descobert i conegut fins ara: el Joc reial d'Ur

Per a elaborar-lo necessitem:

tauler contraplacat
llistó rodo -per fer les fitxes-
paper de vidre
llapis
regle
serra
serrabiaixos
tint per fusta
pinzells
pirogravador

procediment:

1. polim la superfície del tauler de fusta amb el paper de vidre i, sobretot, matem els cantells
2. dibuixem les caselles i els motius decoratius a les caselles corresponents 
3. repassem amb pirogravador tot el que hem dibuixat amb llapis
4. tallem 10 peces de llistó rodó de 2 cm. aproximadament i les polim amb paper de vidre
5. tenyim la testa de cinc fitxes d'un color i les altres cinc, d'un altre
6. de manera opcional, podem tenyir el tauler de joc

Com que la durada del taller no ens permet de fabricar els "daus" que correspondrien, hem adaptat una mica les normes i fem les tirades amb daus convencionals.

Com s'hi juga? 

Com que la tradició d'aquest joc s'havia perdut, els científics han hagut de reconstruir les normes a partir d'inscripcions en una tauleta cuneïforme i, probablement, moltes suposicions. De totes maneres, les fonts actuals tampoc no es posen del tot d'acord pel que fa a les normes i el nombre exacte de fitxes per jugar.  

a l'enllaç següent trobareu el joc explicat de forma senzilla:

Entreteniments matemàtics. El joc d'Ur - Xtec





divendres, 29 d’agost de 2014

BENEFICIS DE SER MÚSIC




Aquest video explica de manera gràfica i en pocs minuts els beneficis que comporta el fet de tocar un instrument musical en el desenvolupament i millora de les funcions cerebrals. Ara ja no és només una intuïció, gràcies als aparells de ressonància magnètica i tomografia s'ha pogut monitoritzar l'activitat cerebral de músics en temps real.



dimarts, 26 d’agost de 2014

GLOSSARI ARTESENC (D)


Sembla que aquella idea que vaig apuntar a l'entrada anterior d'aquest glossari, el que corresponia a la lletra C, el diari ARA l'ha posada en marxa: 

Ara.cat - Al meu poble en diem...

És molt entretingut això d'anar descobrint paraules, tot i que algunes de les que s'hi recullen demanen una revisió ortogràfica.




D


deixatar v. tr. batre. deixatar els ous per fer una truita
deixatat/ada adj. batut, desfet. fig. que ha perdut el seny
desestacar v. tr. deslligar una cosa o un animal del lloc on és subjectat (derivat d'estaca)
desfermar v. tr. deslligar una cosa o un animal del lloc on és subjectat
didorta f. planta enfiladissa les tiges de la qual, les persones amb pocs recursos i la canalla, utilitzavem per fumar. Vidalba



dilluns, 25 d’agost de 2014

NO ÉS NOMÉS UN DIBUIX


Cada any, a finals d'agost, tinc una cita amb la Fira d'Antiguitats de Vic. És una d'aquells esdeveniments que no puc deixar passar; sempre hi trobo alguna cosa que, segurtament, no necessito però, si el cost monetari no m'ho impedeix, acaba tenint un lloc en algun racó de casa.



Vaig trobar el Cançoner Popular d'Aureli Capmany a la parada de llibres de vell del Jaume Caballé: una autèntica joia per a la meva col·lecció de llibres que potser no llegiré mai però que per alguna raó sentimental han de ser a la meva biblioteca personal amb vocació de momumental. Després, tocava de revisar minuciosament les parades de mobles i objectes antics, encantar-me una estona a l'exposició de bicicletes històriques i finalment, la parada d'en Joaquim Casadevall, galerista de Montblanc. Entre dibuixos, pintures i gravats, vaig veure que hi tenia pàgines originals del TBO i, sense voler, gairebé sense ni adonar-me'n, amb una veu que no sé d'on va sortir, li vaig demanar: no teniu pas una historieta d'en Coll?

L'atzar va fer que n'hi hagués dues: una de la primera època i una de la segona, la millor i més personal, la que a mí m'agrada. No me'n vaig poder estar: Quin preu té? jo, que li demano amb cara d'ingenu. I me'l va dir! Per sort, vaig poder aguantar el tipus sense perdre aquell somriure beatífic mentre la xifra m'anava rebotant d'un hemisferi cerebral a l'altre. Gràcies! jo que responc amb un somriure amable i me'n vaig anar a passejar.



No vaig passejar gaire estona, alguna cosa dins meu em va fer tornar de dret.
-Quan heu dit que valia?
-T'ho podem arreglar... tant!
-Fet!

Com és que el vaig comprar? Què em va empènyer? Ho he entès després d'exposar-lo a la paret: No és només un dibuix, les meves primeres lectures, aquelles que em divertien i m'empenyien a llegir més i més van ser les del TBO i d'entre les historietes que publicava, les d'en Coll eren les que més m'atreien, tant per l'estil del dibuix com per l'argument. El Tintin, l'Astérix i el Mortadelo van venir més tard. Encara m'he adonat d'una altra cosa: tot i que admiro molt el treball d'Hergé, Uderzo i Ibañez, els ninots que faig quan en tinc ocasió són deutors de la manera de dibuixar de Josep Coll i Coll més que de ningú altre. Ara sé que l'impuls aquell, responia a una mena de gratitud.


dissabte, 26 de juliol de 2014

TEATRE A PEU PLA




Des de fa uns quants estius la companyia Parking Shakespeare, es planta a l'espiral dels til·lers que hi ha al Parc de l'Estació del Nord i, a semblança del que succeeix a d'altres ciutats de l'àmbit anglosaxó, presenta al públic l'adaptació d'alguna de les obres del WilliamEl títol escollit aquest any és Molt soroll per no res.

L'espai a peu pla i gairebé circular és relativament reduït això, a diferència del que succeeix en un escenari convencional, fa que els espectadors quedin molt a prop dels actors i envoltin l'acció per totes les bandes. Aquesta circumstància l'aprofita la companyia per moure's lliurement entre el públic de manera que l'acció es va desplaçant d'un cantó a un altre, aportant-hi un dinamisme més cinematogràfic i no només això, fa del tot innecessari l'ús de decorats. 

He de dir que vaig passar una estona molt divertida i admiro absolutament el treball actoral de la companyia. L'única cosa que em sembla una mica qüestionable és la decisió d'actualitzar el vestuari perquè trobo que no sempre lliga amb el llenguatge, les formes i el pensament d'una altra època. Vestuari a banda, si el Shakespeare mateix hagués voltat per allà i ho hagués vist, probablement, s'hauria posat dret per aplaudir.

PD. l'any vinent portaré un coixí per seure.




dimecres, 21 de maig de 2014

DONA LA NOTA




DÓNA LA NOTA és una campanya creada pels docents que treballen al CdA Pau Casals a favor de l'educació musical a escoles i instituts. 

Per tal de visualitzar aquest suport a l'ensenyament musical i, al mateix temps, el rebuig a les reformes suposadament educatives que volen eliminar la música del currículum, les escoles de tot Catalunya han estat convocades a sortir a cantar aquesta cançó el dia 6 de juny a les onze del matí.


dimecres, 23 d’abril de 2014

L



Aquest curs, a l'escola Oms i de Prat, els meus alumnes del taller de fusteria, encabit a l’assignatura de plàstica, a Cicle Superior de primària han construït un joc de taula anomenat L

Aquest joc el va idear el psicòleg Edward de Bono, que es va autoimposar el repte de crear un entreteniment amb el mínim d'elements necessaris i amb les regles de joc més senzilles possible.


NORMES:

En un tauler de quatre per quatre caselles, es col·loquen les quatre fitxes tal i com es veu a la imatge: una peça en forma de L de la mida de quatre caselles per cada jugador i dues fitxes neutrals de la mida d'una casella.




Per torns, cada jugador agafa la seva L i la col·loca a qualsevol lloc del tauler, sense sobreposar-la a les altres fitxes: la nova posició ha de ser diferent, com a mínim d'una casella, de la posició anterior. Per fer el moviment es pot girar la L. Després, si vol, pot moure una de les dues fitxes neutres a una casella lliure. Quan un jugador no pot moure la seva L, ha perdut. Quan cap dels dos jugadors no és capaç de guanyar, hi ha taules per mutu acord; també hi ha taules per repetició de jugades.

Bibliografia:

Comas i Coma, Oriol. El món en jocs. Ed. RBA La Magrana. Barcelona 2005


http://www.edwdebono.com/debono/lgame.html