QUIN SIGNIFICAT TÉ LA MÚSICA?

MÚSICA A LA PREHISTÒRIA

Sabem, per exemple, que la música és un protomitjà d’expressió que serveix per comunicar-se. Anterior al llenguatge, era utilitzat pels grups d’homínids quan encara no sabien vocalitzar. Aquesta és la tesi de Steven Mitchen, professor de prehistòria de la Universitat de Reading, al regne Unit, basada en l’estudi dels fòssils, la prehistòria del cervell i el llenguatge dels nens, més musical que el nostre. Aquest llenguatge serveix també per desfogar les emocions. És un mitjà de comunicació que ajuda a pal·liar el sentiment de soledat i reforça la cohesió social, segons les tesis de Robin Dunbar, investigador en psicologia evolutiva i ecologia del comportament de la Universitat de Liverpool.

(del llibre d'EDUARD PUNSET El viatge a la felicitat publicat per Columna. Barcelona)

11 de SETEMBRE

JO CONFESSO

Aquest matí, després de dutxar-me i preparar cerimoniosament l’esmorzar, m’he assegut a la butaca. Eren, més o menys, les deu. He buscat la cinta que marcava el punt i he reprès la lectura. Jo confesso. Feia mesos que el tenia, i el mirava de reüll, esperant el moment oportú... De tant en tant, havia d’aturar-me un moment, alçar la vista, respirar, pensar, reflexionar... no gaire estona, no podia; el text em reclamava. Avui, que els veïns són de vacances, les botigues tancades i no hi ha sorolls al carrer. Sols, el llibre i jo. He parat per dinar. Em trasbalsa. Després del cafè hi he tornat amb urgència. Les peces s’anaven posant a lloc.  El cor, encara me'l noto ara; emocions, sentiments, sensacions... M’ha vingut just! Els dia es fa més curt i la llum de la tarda s’ha acabat amb l´ultima plana. 

FLAUTA PREHISTÒRICA

Aquest juliol la revista SÀPIENS publica la notícia d'una descoberta arqueològica molt remarcable al jaciment alemany de Geissenklösterle. Es tracta diversos fragments d'os i ivori que corresponen a tres flautes del període Aurinyacià.

L’any 2008, científics de les universitats d’Oxford i Tübingen van trobar diversos fragments d’os que corresponien a tres flautes diferents, una de les quals, un cop apedaçada, ha resultat pràcticament completa.

El constructor d'aquesta flauta, per fer-la, va utilitzar el radi d'un voltor. Té una llargària de 21,8 cm. i un diàmetre aproximat de 8mm. Disposa de cinc forats pels dits i, en un extrem, unes osques en forma de V a manera d'embocadura.

El que fa molt singular la troballa d'aquesta flauta, a banda de les consideracions sobre el paper de la música en el desenvolupament de la nostra especie, és el fet que s'ha pogut reconstruir sencera i és la més antiga que s'ha recuperat mai. Els investigadors li han calculat una edat que oscila entre els 42.000 i els 43.000 anys. 

De troballes similars se n'han fet al Pirineu Francès, on s'hi han trobat fins a vint-i-dues flautes amb una antiguitat de 30.000 anys i a Austria, se'n va trobar una amb una antiguitat de 19.000 anys.

Trobo enormement sorprenent el fet que de la disposició dels forats en resulti una escala pentatònica. Aquesta escala és present en moltes melodies tradicionals i populars d'arreu del món.

En el video que segueix, Bobby McFerrin demostra fins a quin punt l'escala petàtona està interioritzada en el nostre subconscient.

PER QUÈ SERVEIX LA MÚSICA? (VI)

Les investigacions més recents han revelat que la música, en actuar sobre el sistema nerviós central, augmenta els nivells d’endorfines, els opiacis propis del cervell, així com els d’altres neurotransmissors, com la dopamina, l’acetilcolina, i l’oxitocina. Quant a les endorfines, s’ha descobert que donen motivació i energia davant la vida, que produeixen alegria i optimisme, que fan disminuir el dolor, que contribueixen a la sensació de benestar i que estimulen els sentiments de gratitud i satisfacció existencial.

(del llibre d'EDUARD PUNSET El viatge a la felicitat publicat per Columna. Barcelona)