Aquest curs, a l'escola Oms i de Prat, els meus alumnes del taller de fusteria, encabit a l’assignatura de plàstica, a Cicle Superior de primària han construït un joc de
taula anomenat L
Aquest joc el va idear el psicòleg Edward de Bono, que es va autoimposar el repte de crear un entreteniment amb el mínim d'elements necessaris i amb les regles de joc més senzilles possible.
NORMES:
En un tauler de quatre per quatre caselles, es col·loquen les quatre fitxes tal i com es veu a la imatge: una peça en forma de L de la mida de quatre caselles per cada jugador i dues fitxes neutrals de la mida d'una casella.
Per torns, cada jugador agafa la seva L i la col·loca a qualsevol lloc del tauler, sense sobreposar-la a les altres fitxes: la nova posició ha de ser diferent, com a mínim d'una casella, de la posició anterior. Per fer el moviment es pot girar la L. Després, si vol, pot moure una de les dues fitxes neutres a una casella lliure. Quan un jugador no pot moure la seva L, ha perdut. Quan cap dels dos jugadors no és capaç de guanyar, hi ha taules per mutu acord; també hi ha taules per repetició de jugades.
Bibliografia:
Comas i Coma, Oriol. El món en jocs. Ed. RBA La Magrana. Barcelona 2005
Aquest joc el va idear el psicòleg Edward de Bono, que es va autoimposar el repte de crear un entreteniment amb el mínim d'elements necessaris i amb les regles de joc més senzilles possible.
NORMES:
En un tauler de quatre per quatre caselles, es col·loquen les quatre fitxes tal i com es veu a la imatge: una peça en forma de L de la mida de quatre caselles per cada jugador i dues fitxes neutrals de la mida d'una casella.
Per torns, cada jugador agafa la seva L i la col·loca a qualsevol lloc del tauler, sense sobreposar-la a les altres fitxes: la nova posició ha de ser diferent, com a mínim d'una casella, de la posició anterior. Per fer el moviment es pot girar la L. Després, si vol, pot moure una de les dues fitxes neutres a una casella lliure. Quan un jugador no pot moure la seva L, ha perdut. Quan cap dels dos jugadors no és capaç de guanyar, hi ha taules per mutu acord; també hi ha taules per repetició de jugades.
Bibliografia:
Comas i Coma, Oriol. El món en jocs. Ed. RBA La Magrana. Barcelona 2005
