LES COSES SEMPRE ES PODEN FER D'UNA ALTRA MANERA. JA TROBARÉ LA FORMA



divendres, 1 de novembre del 2013

GLOSSARI ARTESENC (A)




Sóc d'Artés, a la comarca del Bages i, aquí, es veu que parlem diferent. Es per aquest motiu que m'he proposat de recollir totes aquelles paraules que ens delaten, en una mena de glossari. 

Com que no aquesta tasca no és una feina que es pugui fer amb una estoneta, l'aniré ampliant o modificant sobre la marxa. No sóc filòleg ni lingüista però, dins de les meves possibilitats, provaré de fer aquest recull tan bé com sàpiga. 

En aquests moments,la majoria d'entrades corresponen a mots en desús però que són vius en el meu record i encara surten de tant en tant en alguna conversa familiar o entre amics. Algunes de les paraules que recullo no tenen entrada a cap dels diccionaris que tinc a l'abast i d'altres, hi figuren amb significat o grafies diferents. Potser hi haurà qui consideri que algunes d'aquestes paraules no són res més que vulgarismes però, tot i així, qui sap si, en un futur, pot haver-hi algú que trobarà útil aquest recull per entendre l'evolució i l'ús del llenguatge?



A

abrimar-se v. el fet de quedar els raïms reduïts a pocs grans
afegit m. pedaç. Era tan pobre que duia el pantalons plens d'afegits
afiganyar v. tr. arrugar (derivat de figa). Se m'ha afiganyat la camisa
aiga f. aigua
aiguera f. aigüera
aixel m. (o eixel) segment de branca o sarment preparat per empeltar a una soca o peu d’una altra varietat d'arbre o arbust
alegrois m. pl. manifestació d'alegria; alegria manifestada amb una certa desproporció
apungonar v. tr. cobrir de pugó. El cirer és un arbre que s'apungona fàcilment
arbonès m. vent del nord-est
aterrossar v. tr. compactar formant terrossos. Amb la humitat, la sal tendeix a aterrossar-se
avesar v. acostumar



dimarts, 24 de setembre del 2013

VIA CATALANA




divendres, 16 d’agost del 2013

CONTROL MENTAL





divendres, 9 d’agost del 2013

CANÇONS AMB HISTÒRIA



Avui he acabat de llegir un llibre diferent. El seu títol és força llarg: CANÇONS POPULARS DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA i en són els autors Xavier RoviróJaume AyatsValentí Girbau i Ignasi Roviró. Aparentment, és un cançoner però, a diferència de d'altres reculls, totes les cançons de la tria fan referència a episodis històrics reals des del segle XII fins a la postguerra, a mitjans del segle XX. 

El llibre segueix un ordre cronològic i s'estructura en diferents parts, cadascuna de les quals tracta un fet històric rellevant. El punt de partida sempre és una cançó o més d'una, en alguns casos, i va seguida d'un breu assaig que explica el context polític i social del moment i les claus que ajuden a entendre el significat d'algunes lletres.

Tant com un cançoner, és un llibre d'història però, en aquest cas, els protagonistes no són els de sempre. Les cançons tradicionals reflecteixen el punt de vista i les inquietuds de les classes populars i l'impacte i els efectes  dels esdeveniments damunt la població.

Aquest llibre, editat per Farell, és el primer de la col·lecció Història i memòria. Que jo conegui,  amb una voluntat semblant, en Jaume Ayats ha publicat dos llibres més, editats per Rafael Dalmau, que es titulen "Explica'm una cançó" i "Explica'm una altra cançó"



dilluns, 22 de juliol del 2013

ANIVERSARI


Pot ser que avui, en algún racó del món, hi hagi passat alguna cosa interessant de veritat, pot ser, fins i tot, que hagi passat algun fet de trascendència històrica.  En canvi, em feliciten a mi per haver complert 50 anys, com si això sol fos meritori d'alguna mena de reconeixement especial. Que consti, vaig acumulant els anys sense voler, si pogués ho evitaria.

Aniversari.
Un dia com un altre,
Innecessari.

Avui tenia ganes de marxar de casa. Si no fos dilluns hauria anat a passejar per Barcelona, a veure museus. No tenia ganes de posar-me al telèfon ni trobar gent pel carrer i somriure complagut a cada enhorabona. 




De petit, em van acostumar a rebre pocs elogis i em costa d'acceptar felicitacions, encara que siguin d’aniversari.



dimecres, 3 de juliol del 2013

MÉS QUE CIRC

Ahir, al Telenotícies Migdia de TV3 parlaven de l'espectacle que estrenava el Festival Grec de Barcelona d'aquest any. El poc que van en ensenyar va ser suficient perquè me n'anés de seguida a  engegar  l'ordinador i comprar una entrada per internet. Feia tota la impressió de ser una cosa fora de sèrie.



Vaig arribar al Teatre Grec una hora abans que comencés la funció, més o menys, amb temps de sobres per fer un entrepà i llegir el programa de mà.

Tal com ho vaig entendre, la representació es dividia en dues parts. Tot i que d'una manera abstracta, la primera, tractava de la lluita per la supervivència individual i col·lectiva; el tema de la segona era l'encaix de l'individu en la societat. Tot l'espectacle estava construït a partir d'uns quartets de corda de Xostakóvitx. Dansa, acrobàcia i música estaven tan íntimament relacionats que esdevenien una sola cosa. Després de molta tensió i dramatisme, el final oferia una espurna d'esperança i un futur habitable per a la humanitat. Si més no, és el que jo hi vaig saber veure.

... i la resta de públic? Ai las! N'hi havia uns quants que només devien veure una funció de circ, aplaudien totes i cada una de les acrobàcies sense adonar-se que els aplaudiments ofegaven la música i fragmentaven la tensió dramàtica del muntatge que estava concebut sense pauses. Fins i tot vaig sentir algú que reia en moments que algun personatge queia a terra abatut per les circumstàncies.

... és veu ben bé que vam entendre coses diferents! 

NOTA: és del tot incomprensible que la música del video promocional de l'espectacle OPUS no siguin els quartets de Xostakóvitx. Sense aquest element essencial el significat de l'obra cambiaria completament. 




diumenge, 23 de juny del 2013

SORTILEGIS DE SANT JOAN



La meva àvia materna explicava que quan ella era jove, les noies en edat de casar-se que estaven desitjoses de saber si els sortiria algun pretendent, recitaven aquest sortilegi la nit de Sant Joan.

Lluna plena, lluna plena,
tu, que ens veus a ell i a mi
fes que aquesta nit somiï
el que s’ha de casar amb mi.

El ritual aquest no devia ser efectiu del tot perquè, uns quants anys més tard, les noies de la generació de la meva mare que volien saber el nom del futur marit, ho provaven d’una altra manera: La nit de Sant Joan esbocinaven un full de paper en tants trossos com nois els agradaven, a cada paperet hi escrivien el nom d’un dels possibles pretendents i els enrotllaven d’un en un. Després els llançaven en un recipient ple d’aigua i aquell paperet que s’obria en primer lloc era el que contenia el nom de l’home amb qui s’havien de casar. Com a anècdota, ella sempre explica que, en el seu cas, el nom que va aparèixer va ser el de Ramon i es va casar amb un Ramon tot i que no  era el Ramon que ella s’imaginava.

...vés a saber si les noies d'ara també en fan de coses d'aquestes!



diumenge, 9 de juny del 2013

MÚSICA I CERVELL



Últimament, a la contraportada del diari Avui del diumenge, en Lluís Martinez hi publica entrevistes breus a persones que, molt sovint, parlen de música o del fenòmen musical i de la manera com ens afecta. Avui, l'entrevistat es diu Emmanuel Bigand, professor de psicologia cognitiva a la Universitat de Borgonya i parla dels efectes de la música en el cervell humà. En destaco tres fragments:

Sabem que un nadó és més receptiu a la veu de la mare quan canta que no pas quan parla. Aquest lligam ja existia al començament de la humanitat.

La música expressa una energia vital. Les persones l'experimentem d'acord amb l'edat. Els joves són més energètics i volen una música més energàtica.

Quan sentim música es produeixen canvis químics al cervell. per això la música té un efecte tan enorme sobre els éssers humans.

Llegiu l'entrevista completa a:
El Punt Avui - Notícia: “El llenguatge no serveix per descriure l ...



divendres, 31 de maig del 2013

diumenge, 19 de maig del 2013

PIPIRIPIP



ABABOL
BADABADOC
CAPELLÀ
GALL
GALLARET
GALLET
GALLGALLARET
PAPAROLA
PARAMÀ
PIPIRIPIP
PIREPEPIP
QUICARAQUIC
QUIQUIRIQUIC
ROSELLA
ROELLA


Tots aquests noms designen el mateix: la flor de la Papaver rhoeas que, a casa meva,  sempre n'hem dit pipiripip. Malgrat la seva popularitat i l'abundància de noms que rep, no la veurem a gaires jardins. És una flor modesta, de poble, que alegra el paisatge i dóna una nota vermella als sembrats.


De petits n'agafàvem les poncelles i jugàvem a endevinar-ne el color. Abans d'obrir-la, feiem la nostra juguesca en veu alta: GALL! quan suposàvem que la flor de dins era vermella o GALLINA!, si esperàvem que fos rosada. Guanyava qui n'endevinava més. Després, desplegàvem els pètals, giràvem les flors del revés i les posàvem en fila fent processó: els bisbes, davant, els CAPELLANS, darrere...  fins que el vent se'ls enduia.

No sé si encara hi ha algú que jugui a aquesta mena de joc. Arriba un moment que les tradicions deixen de tenir sentit o entren en contradicció amb els valors del moment i es perden pel camí. Tampoc no cal aferrar-s'hi. El respecte per la natura em sembla un valor més important. 




diumenge, 5 de maig del 2013

APRENENTATGE I MEMÒRIA

El Quèquicom és un d'aquells programes que dignifiquen la televisió. No n'he trobat cap que no fos interessant però el d'aquesta setmana, pel tema que tracta, considero que val la pena de tenir-lo més a mà.





dimecres, 24 d’abril del 2013

PER SANT JORDI



Per sant Jordi, si veus una espiga ençà i una espiga enllà,
torna-te'n a casa que d'ordi prou n'hi haurà.



diumenge, 31 de març del 2013

Per què emociona la música?



Hi ha coses que no sabem explicar. Crec que la música ens porta a un món que és el paradís. Només cal tancar els ulls i ja ets en un món perfecte. La música et porta al paradís, a aquest món perfecte.


(extret d'una entrevista feta per Lluís Martinez a Francesc Xavier Lozano, publicada a la contraportada del PUNT-AVUI)

La música ens porta a un món que és el paradís - El Punt/Avui

Si llegiu l'entrevista completa us agradarà veure el vídeo






diumenge, 24 de març del 2013

CICLISME DE CAP DE SETMANA


Aquesta tarda m'ha vingut de gust de sortir a pedalar. Havien caigut quatre gotes i estava una mica emboirat però... que caram! Pel temps que som, feia força bo. He revisat el nivell dels pneumàtics i he despenjat la bicicleta, disposat a estrenar la temporada de ciclisme de tarda de diumenge. 

Tot just arribat a Can Vila, ha passat el que era previsible: s'ha posat a ploure. El més lògic i assenyat hauria estat girar cua i tornar a casa pel mateix camí però una mena d'amor propi m'ho ha impedit. S'ha posat a ploure amb més intensitat.

Jo que sí, enfilo el camí que va a La Paloma i esprinto la pujada fins a Torrecabota. Descartada la retirada, és el camí més curt per tornar a casa. Trona. Pedalo tan de pressa com puc, estic batent tots els meus rècords. La pluja ha afluixat una mica o potser els arbres l'aturen; no dura gaire. Aquesta pista és més llarga del que recordava. Torna a tronar. Encara no hi he arribat. Em cordo fins al coll. Unes quantes pedalades més i ja hi seré. Se'm fica el fred a les orelles; me les tapo amb el Buff. Finalment, la carretera. A partir d'aquí tot és baixada; si no salto pel dret o rellisco per l'asfalt, aviat seré a casa. 

Uf! He arribat a temps... per veure la calamarsada des de la finestra estant.



dimarts, 19 de març del 2013

EL PAÍS EXPLICAT A LES NACIONS UNIDES




Trobareu la notícia explicada a VilaWeb: http://ves.cat/dYol



diumenge, 3 de març del 2013

MESTRES





diumenge, 24 de febrer del 2013

NOCTURN
























diumenge, 10 de febrer del 2013

ELS PAÏSOS MENYS CORRUPTES




De corrupció n'hi ha a tot arreu però es veu que en alguns llocs, més que en d'altres. El fenòmen no és pas nou, segurament, n'hi ha hagut sempre, però quan les coses van bé, o sembla que van bé, poca gent es  preocupa pel tema. En moments com els que estem vivint, la cosa canvia força i el fet que algú s'enriqueixi de manera deshonesta resulta molt més dramàtic i inmoral. Aquest article publicat a Vilaweb ofereix una possible explicació del perquè.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4081443/20130206/finlandia-dinamarca-suecia-nova-zelanda-estats-menys-corruptes-mon.html



diumenge, 13 de gener del 2013

AGUSTÍ BORDAS A SINGULARS




Agustí Bordas viu al Ottawa, on treballa com a assessor del govern canadenc. En aquest programa de TV3, exposa de manera molt clara un munt d'arguments per estar a favor la independència de Catlaunya.


dilluns, 7 de gener del 2013

ESCOLTAR, UN TREBALL BÀSIC


Dies enrere en Josep Maria Espinàs, a la secció Petit Observatori del diari El Periodico (19/12/2012) parlava de la dificultat i la necessitat de saber escoltar. En transcric uns fragments:


És evident que en la nostra societat hi ha un dèficit d'escolta. (...) Que no sabem escoltar ho demostren cada dia la ràdio i la televisió, on els qui comencen a dir alguna cosa, en qualsevol moment d'un programa, són ràpidament tallats per algú que necessita parlar sobre aquell punt sense arribar a saber què volia dir el contertulià. (...) ¡Si, saber el que ha dit l'altre, precisament, ens pot ajudar a fer una rèplica més justa, més rigorosa! (...) No ho sembla, però escoltar és, per al cervell, una forma molt intensa de treballar.


No conec massa quines són les pautes de conducta en d'altres latituds. En el nostre cas, a banda de la impaciència o la mala educació, hi ha dos factors que crec que hi conflueixen negativament: d'una banda l'estructura del nostre idioma que, molt sovint, permet d'anticipar el que l'altre vol dir abans d'acabar una frase i de l'altra, un fenòmen que observo amb una relativa freqüència però no sé si és universal: en una conversa estem més interessats a donar el nostre punt de vista i explicar el que ens interessa a nosaltres que no pas escoltar el que ens pot explicar la persona que tenim al davant. Qui és que no s'ha trobat mai en la situació d'estar parlant sobre un tema determinat i llavors algú, amb més o menys subtiliat, força la conversa i  fa que tot plegat derivi inexplicablement cap a temes que amb prou feines hi tenen connexió?.


Parlant de forçar el discurs, no podria ser que escoltar música ens ajudés una mica a adquirir aquest hàbit d'escoltar amb atenció, en general?  


dimecres, 2 de gener del 2013

dimarts, 1 de gener del 2013

VOCES



Pablo Gonzalez importa a Barcelona l'experiència del sistema que va crear José Antonio Abreu a Veneçuela



MÚSICA PER MILLORAR ELS RESULTATS ESCOLARS
























Ahir (31/12/2012) el diari ARA va pulbicar un article que parla de la importància d'ensenyar i aprendre música a l'escola. 

Aquest article es fa ressò de les investigacions fetes per Maria Andreu i Duran del departament de didàctica de l'expressió musical, plàstica i corporal de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que l'autora fa públiques a la seva tesi doctoral sobre L'assoliment de les competències bàsiques en alumnes de centres integrats de primària i música. 

En aquest treball, l'autora demostra que l'aprenentatge musical ajuda l'alumnat  a obtenir més bons resultats i a assolir més bé les competències bàsiques.

"l'educació musical i l'artística en general ajuden a la formació de la persona"

"la millora significativa de resultats (...) es produeix quan s'integra la música de manera substancial dins el currículum, i no com una assignatura o una activitat extraescolar més" 
De tot això, els que ens dediquem una mica a l'ensenyament, ja ens n'haviem adonat,  però no deixaven de ser intuicions. A partir d'ara ens podrem agafar a les xifres.

... Algú, però, hauria de comfirmar una altra intuició. A l'escola on treballo -Oms i de Prat- a part d'haver-hi alumnes músics hi ha molts alumnes nedadors i aquests també solen ser alumnes exitosos -mens sana in corpore sano-. Algun dia, algú hauria de fer unes estadístiques.

enllaç a l'article: Música millorar els resultats escolars