LES COSES SEMPRE ES PODEN FER D'UNA ALTRA MANERA. JA TROBARÉ LA FORMA



dilluns, 22 de juliol del 2013

ANIVERSARI


Pot ser que avui, en algún racó del món, hi hagi passat alguna cosa interessant de veritat, pot ser, fins i tot, que hagi passat algun fet de trascendència històrica.  En canvi, em feliciten a mi per haver complert 50 anys, com si això sol fos meritori d'alguna mena de reconeixement especial. Que consti, vaig acumulant els anys sense voler, si pogués ho evitaria.

Aniversari.
Un dia com un altre,
Innecessari.

Avui tenia ganes de marxar de casa. Si no fos dilluns hauria anat a passejar per Barcelona, a veure museus. No tenia ganes de posar-me al telèfon ni trobar gent pel carrer i somriure complagut a cada enhorabona. 




De petit, em van acostumar a rebre pocs elogis i em costa d'acceptar felicitacions, encara que siguin d’aniversari.



dimecres, 3 de juliol del 2013

MÉS QUE CIRC

Ahir, al Telenotícies Migdia de TV3 parlaven de l'espectacle que estrenava el Festival Grec de Barcelona d'aquest any. El poc que van en ensenyar va ser suficient perquè me n'anés de seguida a  engegar  l'ordinador i comprar una entrada per internet. Feia tota la impressió de ser una cosa fora de sèrie.



Vaig arribar al Teatre Grec una hora abans que comencés la funció, més o menys, amb temps de sobres per fer un entrepà i llegir el programa de mà.

Tal com ho vaig entendre, la representació es dividia en dues parts. Tot i que d'una manera abstracta, la primera, tractava de la lluita per la supervivència individual i col·lectiva; el tema de la segona era l'encaix de l'individu en la societat. Tot l'espectacle estava construït a partir d'uns quartets de corda de Xostakóvitx. Dansa, acrobàcia i música estaven tan íntimament relacionats que esdevenien una sola cosa. Després de molta tensió i dramatisme, el final oferia una espurna d'esperança i un futur habitable per a la humanitat. Si més no, és el que jo hi vaig saber veure.

... i la resta de públic? Ai las! N'hi havia uns quants que només devien veure una funció de circ, aplaudien totes i cada una de les acrobàcies sense adonar-se que els aplaudiments ofegaven la música i fragmentaven la tensió dramàtica del muntatge que estava concebut sense pauses. Fins i tot vaig sentir algú que reia en moments que algun personatge queia a terra abatut per les circumstàncies.

... és veu ben bé que vam entendre coses diferents! 

NOTA: és del tot incomprensible que la música del video promocional de l'espectacle OPUS no siguin els quartets de Xostakóvitx. Sense aquest element essencial el significat de l'obra cambiaria completament.