LES COSES SEMPRE ES PODEN FER D'UNA ALTRA MANERA. JA TROBARÉ LA FORMA



dimarts, 25 d’agost del 2015

GLOSSARI ARTESENC (F)



Per tal d'alleugerir el text, en paraules d'ús corrent com el de la paraula fava que pot tenir tants significats diferents, o altres, no tan corrents però que tenen entrada al DIEC2, només faig constar aquell sentit que no es troba recollit al diccionari. També hi incloc paraules que, tot i no diferir en el significat, presenten una variació en la pronunciació que els llibres no transmeten.


F


fargalada f. colla, grup de joves (té un sentit lleugerament despectiu).
farnòria f. verdura o triadures destinades a alimentar el bestiar.
fava f. Joc infantil que en d’altres llocs s’anomena cavall fort.
fenàs m. fenals (gramínia).
feresa f. (pronunciat "fresa") feredat. 
fermar v. lligar. només l'he sentit aplicat a animals. Vés a fermar el gos abans que no s'escapì
fiblot m. fibló.
flasco adj. tou de caràcter; sensible en extrem; que es queixa per tot;
fonoll m. (pronunciat "fonoi"). herba (Foeniculum vulgare)
forriac m. forrellat.
frare m. doblec casual i involuntari a la part del darrere d'una faldilla.
frissança f. estat d'ànim causat per una picor molt intensa.
fumassela f. fum difús.




divendres, 2 de gener del 2015

GLOSSARI ARTESENC (E)




A l'hora de repassar el vocabulari recollit, m'adono que la majoria de paraules pertanyen a dos àmbits molt determinats: d'una banda hi predominen les paraules provinents del món agrari i natural que he après del meu pare i el meu avi; de l'altra tot el lèxic propi de la llar i les feines relacionades amb el tèxtil i la costura, històricament més femenines, apreses de les dones de la família.



E


eixel m. empelt; tros de sarment destinat a ser empeltat.
eixonar-se v. flexionar involuntariament les cames per defalliment. Fer figa
emborinar-se v. enfadar-se; mostrar enuig amb l’expressió de la cara
emmarat/ada adj. que té un vincle exagerat amb la mare
emmascara f. taca causada per una substància no líquida (carbó, sutge...)
emmascarar v. embrutar amb emmascares
emparpalar v. tr. apuntalar amb un parpal; en sentit figurat, fornicar
empixonar v. molestar
emputegar v. molestar
enaigar v. delir
enfortegar v. atapeir. Si la roba no et cap a la maleta, enfortega-l'hi
enfristolar v. enfadar amb exaltació; despertar coïssor una nafra
enganxatós adj. enganxós, agafatós
engorronar v. engorronir
enllafarnar v. embrutar amb alguna substància agafatosa o untuosa
entabutxar v. enterbolir per efecte de l'alcohol
entrescar v. orientar les dents d'una serra o xerrac
entrescador m. estri per entrescar
enviscar v. enllafarnar
esbarriar v. tr. desendreçar; perdre. No trobo el llapis, se'm deu haver esbarriat; No sé pas si m'escolta té la mirada esbarriada
esberla f. la meitat d'un ou dur; tall practicat al lateral o el darrere d'una faldilla per tal de facilitar el caminar. 
esbrollar v. eliminar els brots de la soca que no produeixen raïms i escapçar els sarments d'un cep
escabriolar v. esgriolar
esgriolar v. eliminar els brots que neixen d'un sarment.
escagatxar v. provocar diarrea; en un teixit, perdre fils de la trama
escaliveia f. clivella; tall profund, especialment al cap dels dits per causa del fred o d'un agent caustic; descamació; porció de material que es despren d'un objecte en forma semblant a la pell 
escamarlar v. separar les cames de manera exagerada
escarbat m. insecte; defecte en un teixit, imperfecció
escardalenc/a adj. prim en excés
escatar v. cavar herbes manualment amb l'ajuda d'un cavegó, aixadó o xapo
esclarissar v. aclarir; aprimar un teixit per efecte del desgast. De tant seure sempre se m'esclarissa el cul dels pantalons 
escollenat/ada adj. descordat, ensenyant el coll en circumstàncies que no són les adequades
escopetejat/ada adj. que va amb molta pressa. 
esgalabrat/ada adj. desencaixat; malgirbat; nafrat. He caigut sobre una bardissa i m'he ben esgalabrat!
esgranar v. tr. separar el gra de la tavella (pèsols, faves, mongetes...)
esllenegar v. tr. en un teixit, alterar la forma. No em tibis el jersei, que me l'esllenegaràs! 
esmari m. armari
esmolet m. persona que esmola eines de tall; en sentit figurat s’aplica a algú que és trapella, eixerit, ràpid
esmolls m. pl. estri en forma de pinces que serveix per manipular les brases d’un foc. Semblaria la forma aglutinada de la paraula molls amb article salat
esmossar v. provocar sensibilitat a les dents per contacte amb un àcid 
esparrufeiat/ada o esperrufeiat/ada adj. esburifat; escabellat de manera voluminosa; aplicat a persones o objectes tals com escombres;  
espetxinar v. escantellar un objecte formant escantells de forma semblant a una petxina
esquellots m. pl. soroll fet amb objectes domèstics com olles, tapes de cassola, culleres, llosses... amb motiu del casament d’un solter o soltera amb un vidu o vídua o per cridar l'atenció de forma pública
estacar v. tr. lligar a una estaca; fermar un animal
estavetxar v. treure la tavella.   
estavetxat adj. s'utilitza en sentit figurat per indicar que ja s'ha acabat una feina i amb sentit irònic, com a efufemisme de criticar. Quan hi vaig arribar ja ho tenien tot estavetxat
esterrossar v. desfer terrossos;  esterrossar algú llençar algú per terra
estifollar v. tr. espatllar, destrossar
estomacar v. tr. apallissar
estomacat/ada adj. apallissat, adolorit
estrafolla f. engany, trampa
estritllat m. net de núvols; en sentit figurat, desvetllat