LES COSES SEMPRE ES PODEN FER D'UNA ALTRA MANERA. JA TROBARÉ LA FORMA



divendres, 29 d’agost del 2014

BENEFICIS DE SER MÚSIC




Aquest video explica de manera gràfica i en pocs minuts els beneficis que comporta el fet de tocar un instrument musical en el desenvolupament i millora de les funcions cerebrals. Ara ja no és només una intuïció, gràcies als aparells de ressonància magnètica i tomografia s'ha pogut monitoritzar l'activitat cerebral de músics en temps real.



dimarts, 26 d’agost del 2014

GLOSSARI ARTESENC (D)


Sembla que aquella idea que vaig apuntar a l'entrada anterior d'aquest glossari, el que corresponia a la lletra C, el diari ARA l'ha posada en marxa: 

Ara.cat - Al meu poble en diem...

És molt entretingut això d'anar descobrint paraules, tot i que algunes de les que s'hi recullen demanen una revisió ortogràfica.




D


deixatar v. tr. batre. deixatar els ous per fer una truita
deixatat/ada adj. batut, desfet. fig. que ha perdut el seny
desestacar v. tr. deslligar una cosa o un animal del lloc on és subjectat (derivat d'estaca)
desfermar v. tr. deslligar una cosa o un animal del lloc on és subjectat
didorta f. planta enfiladissa les tiges de la qual, les persones amb pocs recursos i la canalla, utilitzavem per fumar. Vidalba



dilluns, 25 d’agost del 2014

NO ÉS NOMÉS UN DIBUIX


Cada any, a finals d'agost, tinc una cita amb la Fira d'Antiguitats de Vic. És una d'aquells esdeveniments que no puc deixar passar; sempre hi trobo alguna cosa que, segurtament, no necessito però, si el cost monetari no m'ho impedeix, acaba tenint un lloc en algun racó de casa.



Vaig trobar el Cançoner Popular d'Aureli Capmany a la parada de llibres de vell del Jaume Caballé: una autèntica joia per a la meva col·lecció de llibres que potser no llegiré mai però que per alguna raó sentimental han de ser a la meva biblioteca personal amb vocació de momumental. Després, tocava de revisar minuciosament les parades de mobles i objectes antics, encantar-me una estona a l'exposició de bicicletes històriques i finalment, la parada d'en Joaquim Casadevall, galerista de Montblanc. Entre dibuixos, pintures i gravats, vaig veure que hi tenia pàgines originals del TBO i, sense voler, gairebé sense ni adonar-me'n, amb una veu que no sé d'on va sortir, li vaig demanar: no teniu pas una historieta d'en Coll?

L'atzar va fer que n'hi hagués dues: una de la primera època i una de la segona, la millor i més personal, la que a mí m'agrada. No me'n vaig poder estar: Quin preu té? jo, que li demano amb cara d'ingenu. I me'l va dir! Per sort, vaig poder aguantar el tipus sense perdre aquell somriure beatífic mentre la xifra m'anava rebotant d'un hemisferi cerebral a l'altre. Gràcies! jo que responc amb un somriure amable i me'n vaig anar a passejar.



No vaig passejar gaire estona, alguna cosa dins meu em va fer tornar de dret.
-Quan heu dit que valia?
-T'ho podem arreglar... tant!
-Fet!

Com és que el vaig comprar? Què em va empènyer? Ho he entès després d'exposar-lo a la paret: No és només un dibuix, les meves primeres lectures, aquelles que em divertien i m'empenyien a llegir més i més van ser les del TBO i d'entre les historietes que publicava, les d'en Coll eren les que més m'atreien, tant per l'estil del dibuix com per l'argument. El Tintin, l'Astérix i el Mortadelo van venir més tard. Encara m'he adonat d'una altra cosa: tot i que admiro molt el treball d'Hergé, Uderzo i Ibañez, els ninots que faig quan en tinc ocasió són deutors de la manera de dibuixar de Josep Coll i Coll més que de ningú altre. Ara sé que l'impuls aquell, responia a una mena de gratitud.