GLOSSARI ARTESENC (F)

Per tal d'alleugerir el text, en paraules d'ús corrent com el de la paraula fava que pot tenir tants significats diferents, o altres, no tan corrents però que tenen entrada al DIEC2, només faig constar aquell sentit que no es troba recollit al diccionari. També hi incloc paraules que, tot i no diferir en el significat, presenten una variació en la pronunciació que els llibres no transmeten.

F

fargalada f. colla, grup de joves (té un sentit lleugerament despectiu).

farnòria f. verdura o triadures destinades a alimentar el bestiar.

fava f. Joc infantil que en d’altres llocs s’anomena cavall fort.

fenàs m. fenals (gramínia).

feresa f. (pronunciat "fresa") feredat. 

fermar v. lligar. només l'he sentit aplicat a animals. Vés a fermar el gos abans que no s'escapì

fiblot m. fibló.

flasco adj. tou de caràcter; sensible en extrem; que es queixa per tot;

fonoll m. (pronunciat "fonoi"). herba (Foeniculum vulgare)

forriac m. forrellat.

frare m. doblec casual i involuntari a la part del darrere d'una faldilla.

frissança f. estat d'ànim causat per una picor molt intensa.

fumassela f. fum difús.

GLOSSARI ARTESENC (E)

A l'hora de repassar el vocabulari recollit, m'adono que la majoria de paraules pertanyen a dos àmbits molt determinats: d'una banda hi predominen les paraules provinents del món agrari i natural que he après del meu pare i el meu avi; de l'altra tot el lèxic propi de la llar i les feines relacionades amb el tèxtil i la costura, històricament més femenines, apreses de les dones de la família.

E

eixel m. empelt; tros de sarment destinat a ser empeltat.
eixonar-se v. flexionar involuntariament les cames per defalliment. Fer figa

emborinar-se v. enfadar-se; mostrar enuig amb l’expressió de la cara

emmarat/ada adj. que té un vincle exagerat amb la mare

emmascara f. taca causada per una substància no líquida (carbó, sutge...)

emmascarar v. embrutar amb emmascares

emparpalar v. tr. apuntalar amb un parpal; en sentit figurat, fornicar

empixonar v. molestar

emputegar v. molestar

enaigar v. delir

enfortegar v. atapeir. Si la roba no et cap a la maleta, enfortega-l'hi

enfristolar v. enfadar amb exaltació; despertar coïssor una nafra

enganxatós adj. enganxós, agafatós
engorronar v. engorronir

enllafarnar v. embrutar amb alguna substància agafatosa o untuosa

entabutxar v. enterbolir per efecte de l'alcohol
entrescar v. orientar les dents d'una serra o xerrac
entrescador m. estri per entrescar

enviscar v. enllafarnar
esbarriar v. tr. desendreçar; perdre. No trobo el llapis, se'm deu haver esbarriat; No sé pas si m'escolta té la mirada esbarriada

esberla f. la meitat d'un ou dur; tall practicat al lateral o el darrere d'una faldilla per tal de facilitar el caminar. 

esbrollar v. eliminar els brots de la soca que no produeixen raïms i escapçar els sarments d'un cep

escabriolar v. esgriolar
esgriolar v. eliminar els brots que neixen d'un sarment.

escagatxar v. provocar diarrea; en un teixit, perdre fils de la trama

escaliveia f. clivella; tall profund, especialment al cap dels dits per causa del fred o d'un agent caustic; descamació; porció de material que es despren d'un objecte en forma semblant a la pell 

escamarlar v. separar les cames de manera exagerada

escarbat m. insecte; defecte en un teixit, imperfecció

escardalenc/a adj. prim en excés

escatar v. cavar herbes manualment amb l'ajuda d'un cavegó, aixadó o xapo

esclarissar v. aclarir; aprimar un teixit per efecte del desgast. De tant seure sempre se m'esclarissa el cul dels pantalons 

escollenat/ada adj. descordat, ensenyant el coll en circumstàncies que no són les adequades

escopetejat/ada adj. que va amb molta pressa. 

esgalabrat/ada adj. desencaixat; malgirbat; nafrat. He caigut sobre una bardissa i m'he ben esgalabrat!

esgranar v. tr. separar el gra de la tavella (pèsols, faves, mongetes...)

esllenegar v. tr. en un teixit, alterar la forma. No em tibis el jersei, que me l'esllenegaràs! 

esmari m. armari

esmolet m. persona que esmola eines de tall; en sentit figurat s’aplica a algú que és trapella, eixerit, ràpid

esmolls m. pl. estri en forma de pinces que serveix per manipular les brases d’un foc. Semblaria la forma aglutinada de la paraula molls amb article salat
esmossar v. provocar sensibilitat a les dents per contacte amb un àcid 

esparrufeiat/ada o esperrufeiat/ada adj. esburifat; escabellat de manera voluminosa; aplicat a persones o objectes tals com escombres;  

espetxinar v. escantellar un objecte formant escantells de forma semblant a una petxina

esquellots m. pl. soroll fet amb objectes domèstics com olles, tapes de cassola, culleres, llosses... amb motiu del casament d’un solter o soltera amb un vidu o vídua o per cridar l'atenció de forma pública

estacar v. tr. lligar a una estaca; fermar un animal

estavetxar v. treure la tavella.   

estavetxat adj. s'utilitza en sentit figurat per indicar que ja s'ha acabat una feina i amb sentit irònic, com a efufemisme de criticar. Quan hi vaig arribar ja ho tenien tot estavetxat

esterrossar v. desfer terrossos;  esterrossar algú llençar algú per terra

estifollar v. tr. espatllar, destrossar

estomacar v. tr. apallissar

estomacat/ada adj. apallissat, adolorit

estrafolla f. engany, trampa

estritllat m. net de núvols; en sentit figurat, desvetllat

GLOSSARI ARTESENC (C)

Encara que hagi titulat aquest recull amb el nom de GLOSSARI ARTESENC no vol dir que totes les paraules que hi figuren siguin absolutament genuïnes i exclusives del poble. Sovint, en converses amb gent de la comarca descobreixo que en compartim alguna. Algun dia n'haurem de fer un mapa lingüístic.

C

cacanòries f. accions afectuoses per despertar interès i desig a la parella o l'atenció d'un infant.

caixot o queixot m. al joc de Fava (cavall-fort), manera de saltar que causa dolor a l'esquena al jugador de l'equip que para i rep l'impacte.

clatellot m. cop al clatell; per extensió, contusió produïda de manera apartatosa.

camallada f. passa molt ampla; gambada

camilleres f. caramelles; caminada

candelera  f. estalactita de glaç; penjoll de mocs que adorna la cara d'alguns infants; caramell.

caramell m. (pronunciat carmell i, sovint, en plural) candelera; estalactita de glaç; penjoll de mocs que adorna la cara d'alguns infants.
carnús m. animal mort que desprèn fortor pel seu estat de descomposició; en sentit figurat, és molt efectiu com a insult.
cavegó m.  eina de fulla estreta i mànec curt que serveix per cavar. S'utilitza per treballar en àrees molt reduïdes, escatar herbes a l'hort o descalçar arrels.
cirer m. cirerer
concestrat m. dit de la persona que, per algun motiu, no és de fiar
cosó m. molt afectuós, que busca ser amanyagat.
cuit-a-amagar joc infantil en què els participants s'han d'amagar i un jugador que para els ha de trobar després de comptar amb els ulls clucs fins a un nombre establert prèviament. 


la fotografia que il·lustra aquesta entrada l'ha presa en Sebastià Plans
http://instagram.com/sebastiaplans

GLOSSARI ARTESENC (B)

Com que es tracta de paraules que, en la seva majoria no surten a cap diccionari, molt sovint dubto de quina hauria de ser la seva grafia més correcta. En primer lloc, em guio per la fonètica; però, de vegades això no és suficient i si tampoc no trobo cap paraula que hi estigui relacionada per compara-les, llavors, a falta de ciència, em guio per la intuició.

B

babarotes f. pl. gesticulacions o ganyotes que es fan per cridar l'atenció o fer delir per alguna cosa

baratura f. rebaixa de preu

barballó m.(pronunciat barbaió) espígol

besaroc adj. distret i curt d'enteniment

borrassa f. peça de teixit ample que el pagès para a sota d'alguns arbres per tal de facilitar-ne la recolecció del fruit -oliveres, ametllers...-. Antigament, els pagesos aprofitaven roba de matalàs, llençols o saques obertes per fer les borrasses

borrot m. lesió cutània de mida variable que produeix picor i envermelliment de la zona. Reacció al·lèrgica produïda sovint per la picada d'un insecte 
bravada f. pudor

burrango adj. hipocorístic de ruc. Sovint, es fa servir per alertar algú de forma afectuosa. ex. mira endavant, burrango, que cauràs!

buscall m.(prounciat buscai) tros de branca d'arbre, garrot, tros de llenya.

GLOSSARI ARTESENC (A)

Sóc d'Artés, a la comarca del Bages i, aquí, es veu que parlem diferent. Es per aquest motiu que m'he proposat de recollir totes aquelles paraules que ens delaten, en una mena de glossari. 

Com que no aquesta tasca no és una feina que es pugui fer amb una estoneta, l'aniré ampliant o modificant sobre la marxa. No sóc filòleg ni lingüista però, dins de les meves possibilitats, provaré de fer aquest recull tan bé com sàpiga. 

En aquests moments,la majoria d'entrades corresponen a mots en desús però que són vius en el meu record i encara surten de tant en tant en alguna conversa familiar o entre amics. Algunes de les paraules que recullo no tenen entrada a cap dels diccionaris que tinc a l'abast i d'altres, hi figuren amb significat o grafies diferents. Potser hi haurà qui consideri que algunes d'aquestes paraules no són res més que vulgarismes però, tot i així, qui sap si, en un futur, pot haver-hi algú que trobarà útil aquest recull per entendre l'evolució i l'ús del llenguatge?

A

abrimar-se v. el fet de quedar els raïms reduïts a pocs grans
afegit m. pedaç. Era tan pobre que duia el pantalons plens d'afegits

afiganyar v. tr. arrugar (derivat de figa). Se m'ha afiganyat la camisa

aiga f. aigua

aiguera f. aigüera

aixel m. (o eixel) segment de branca o sarment preparat per empeltar a una soca o peu d’una altra varietat d'arbre o arbust

alegrois m. pl. manifestació d'alegria; alegria manifestada amb una certa desproporció

apungonar v. tr. cobrir de pugó. El cirer és un arbre que s'apungona fàcilment

arbonès m. vent del nord-est

aterrossar v. tr. compactar formant terrossos. Amb la humitat, la sal tendeix a aterrossar-se
avesar v. acostumar