LES COSES SEMPRE ES PODEN FER D'UNA ALTRA MANERA. JA TROBARÉ LA FORMA



diumenge, 30 de desembre del 2012

GODOT NO ARRIBA


Cap d'any una altra vegada, que hi farem! 

Desitjarem felicitat i farem petons a tort i a dret tot expressant la nostra voluntat que l'any que comença sigui més propici que el que hem deixat. Col·lectivament, el futur que se'ns acosta -en alguns aspectes- no  pot ser més esperançador. En el terreny personal... vaig al revés del món. A mí, aquestes dates, més aviat m'entristeixen. 





Godot no arriba!
I tant que l'esperava... 
Maleït sia!
       
                                                     ... potser demà...


dimarts, 25 de desembre del 2012

HIVERN





dimecres, 12 de desembre del 2012

CADENA

Una bona acció en porta una altra.





dimarts, 11 de desembre del 2012

LANDFILL HARMONIC


Després de mirar aquesta pel·lícula es veuen les coses de manera diferent.

fes click a l'enllaç: Landfill Harmonic



dimecres, 21 de novembre del 2012

TWO AMERICANS, ABOUT CATALONIA




- (...) hi ha una estratègia per utilitzar la llengua com una eina per arrassar una cultura. o, com a mínim, per dominar-la. 
- Per separar-te del teu propi passat.



PER QUÈ SERVEIX LA MÚSICA? (VII)




Els gustos musicals, com el vestir o el registre lingüístic que utilitzem, molt sovint, actuen com a element diferenciador que ens fan singulars a la vista dels altres però, al mateix temps, també poden actuar com a element que cohesiona i ens dóna sentiment de pertinença a un grup social, territorial, ideològic...

Encara que la norma no sigui absolutament estricta, podem reconèixer que hi ha una vinculació entre la manera de vestir, de parlar i de comportar-se associades a un determinat gènere o estil musical de manera que qualsevol variació en el patró sempre produeix sorpresa.





diumenge, 11 de novembre del 2012

BUT NOW THE DAYS GROW SHORT





La tardor ha arribat abans que me'n pogués adonar. Només fa quatre dies encara anava amb calça curta i els dies eren tan llargs que semblava que hi havia temps per tot. Divendres al vespre va ploure en Re menor, lentament, sense pressa, quatre gotes que no feien ni soroll. D'aquí a no res: l'hivern.

dissabte, 10 de novembre del 2012

dimarts, 2 d’octubre del 2012

IEISME HISTÒRIC


Això del ieisme històric o iodització es veu que té connotacions rurals. Ja hi som! Que vol dir això? Que no és prou elegant? ... potser, denota incultura?

Que no és cultura preparar la terra i plantar quan toca? ...el coneixement de l’entorn i la natura, no és un saber? I els mestres d’obres, que ens han deixat masies, ponts i esglésies repartides arreu, no són dignes de valoració? ...i el vi, que ara està tan de moda?


Segurament, podria afegir moltes més aportacions del món rural a la cultura i la formació del nostre país, però em ve de gust recordar que molts dels cognoms catalans i no catalans i tot, tenen el seu origen en un entorn pagès.

Alguns, fins i tot porten l’estigma del ieisme a sobre:

Abeyà Abellà (etimologia incerta)
Botei / BoteyBotell (tipus de bóta)
BruyBrull (topònim)
Coy / CoiColl (paisatge)
Cortei / CorteyCortell (part d’un edifici)
CoscoyolaCoscollola (vegetació)
FurroyForroll (estri)
Godoi / GodoyGodoll (gentilici)
Mayol / MaiolMallol (paisatge, vegetació)
Maiola / MayolaMallola (paisatge, vegetació)
MargayMargall (vegetació)
Monteis / Monteys / Munteis / MunteysMontells (topònim)
PahissaPallissa (part d’un edifici)
PayésPallers (part d’un edifici))
Payeres Palleres (munt de palla)
Payerols Pallerols (munt de palla)
PaioPallo (etimologia incerta)
PeiaPella (etimologia incerta)
PoyPoll (pollancre)
Raió / RayóRalló (caràcter)
Rabayó Revelló (caràcter)
SeiesSelles (plural de sella)
TayóTalló (topònim)
Tei / TeyTell (arbre)
TayedaTelleda (bosc de teixos)
Torreies / TorreyesTorrelles (topònim)
TriayTriall (part d’un edifici)
TruiTrull (part d’un edifici)
Vey / Bei / BeyVell (d’edat avançada)
XargaiXargall (paisatge)

Aquest llistat de cognoms i la seva etimologia els he extret d’EL GRAN LLIBRE DELS COGNOMS CATALANS de Josep Maria Albaigès, publicat per ED 62.


diumenge, 30 de setembre del 2012

QUI NO TÉ UN "AI" TÉ UNA CEBA


Aquesta expressió vé a dir que tothom té problemes o, com dirien a casa meva: de problemes, tothom ne té! i sempre l'he sentida a dir quan algú vol relativitzar les xacres o les desgràcies d'algú altre.

Més d’un deu estar temptat de corregir l’escrit i posar-hi: qui no té un all, té una ceba. Doncs, no!. La gràcia de l’expressió, i el que la justifica, és la confusió fonètica de la paraula “ai” i “all” gràcies al fenomen de la  iodització.




Doncs, sí. Al meu poble -Artés- ens passa això o, potser, ens passava més abans que ara. Perquè aviat acabarem parlant tots igual i la gent dels pobles del voltant ja no se’n riuran de nosaltres perquè diem Canaia de la paia! Per aquest motiu m’agradaria deixar constància d’una manera de parlar que deu tenir els dies comptats.

Paraules afectades per la iodització:

Abeia – abella
Ai – all
Badai – badall
Badaiar – badallar
Barbaió – barballó (espígol)
Buscai – buscall (tronc)
Cabei/s – cabell/s
Cagaió/ns – cagalló/ns
Canaia – canalla (quitxalla)
Caraiot - carallot
Cascai – cascall
Ceia – cella
Corcoi – corcoll
Cuiera– cullera
Daia – dalla (eina)
Daiar  dallar
Fonoi – fonoll
Fui/a – full/a
Gargai – gargall (mucositat expel·lida per la boca)
Genoi – genoll
Ia – ja 
Io – jo
Magai – magall (eina)
Mai – mall (eina semblant a un martell)
Maia – Malla (nom d’una casa de pagès del terme)
Maiol  mallol (cep jove)
Margai – margall (herba)
Mirai - mirall
Muiar  mullar
Oreia – orella
Paia – palla
Paier – paller
Païssa – pallissa (magatzem per la palla)
Papaió – papalló
Papaiona - papallona
Ploraia  ploralla
Poi – poll (insecte)
Poiancre – pollancre
Retaiar – retallar
Riaia  rialla
Rovei – rovell
Roveió – rovelló
Secai – secall
Senaia – senalla (cabàs)
Tai – tall
Taiar – tallar
Trempoleiar (aquesta no la trobareu a cap diccionari) – fer tentines
Ui – ull
Uieres – ulleres
Vei/a – vell/a
Vermai  veremall
Vermei  vermell
Vui - vull (del verb voler)
Xargai – xaragall

Hi ha paraules que tot i semblar propícies, no queden afectades per aquest fenomen:
malla (teixit), pallissa (agressió), poll (cria d’ocell), bull (verb bullir)...

... i vés a saber si no me'n deixo alguna.

... per cert, la paraula iaia que sembla estesa arreu no és la versió ioditzada de jaia ?

dimecres, 19 de setembre del 2012

STOP ESPOLI




diumenge, 16 de setembre del 2012

11 DE SETEMBRE



http://ext.lavanguardia.es/pans/index.html

En aquest enllaç hi trobareu unes fotografies panoràmiques de 360 graus fetes durant la manifestació


dimarts, 11 de setembre del 2012

diumenge, 9 de setembre del 2012

VA PENSIERO


Va pensiero és un dels cors de l'òpera Nabucco de Giuseppe Verdi. Des del primer moment, el públic de l'època va interpretar el text en clau patriòtica i poc després de la seva estrena, el 1842, ja era un himne de llibertat i el nom del compositor, un símbol de la resistència italiana enfront dels ocupants Austriacs. 

Es va donar la coincidència que el nom del compositor es podia llegir com un acrònim: 
Vittore Emmanuel RD'Italia que reivindicava una Itàlia independent, la qual cosa va contribuir a la seva popularitat.


De llavors ençà, han canviat moltes coses però, en queden tantes per arreglar que alguns símbols encara mantenen vigència i no només a Itàlia.


dissabte, 1 de setembre del 2012

diumenge, 26 d’agost del 2012

dilluns, 20 d’agost del 2012

MÚSICA A LA PREHISTÒRIA




Sabem, per exemple, que la música és un protomitjà d’expressió que serveix per comunicar-se. Anterior al llenguatge, era utilitzat pels grups d’homínids quan encara no sabien vocalitzar. Aquesta és la tesi de Steven Mitchen, professor de prehistòria de la Universitat de Reading, al regne Unit, basada en l’estudi dels fòssils, la prehistòria del cervell i el llenguatge dels nens, més musical que el nostre. Aquest llenguatge serveix també per desfogar les emocions. És un mitjà de comunicació que ajuda a pal·liar el sentiment de soledat i reforça la cohesió social, segons les tesis de Robin Dunbar, investigador en psicologia evolutiva i ecologia del comportament de la Universitat de Liverpool.

(del llibre d'EDUARD PUNSET El viatge a la felicitat publicat per Columna. Barcelona)


dijous, 16 d’agost del 2012

11 de SETEMBRE



dimecres, 15 d’agost del 2012

JO CONFESSO



Aquest matí, després de dutxar-me i preparar cerimoniosament l’esmorzar, m’he assegut a la butaca. Eren, més o menys, les deu. He buscat la cinta que marcava el punt i he reprès la lectura. Jo confesso. Feia mesos que el tenia, i el mirava de reüll, esperant el moment oportú... De tant en tant, havia d’aturar-me un moment, alçar la vista, respirar, pensar, reflexionar... no gaire estona, no podia; el text em reclamava. Avui, que els veïns són de vacances, les botigues tancades i no hi ha sorolls al carrer. Sols, el llibre i jo. He parat per dinar. Em trasbalsa. Després del cafè hi he tornat amb urgència. Les peces s’anaven posant a lloc.  El cor, encara me'l noto ara; emocions, sentiments, sensacions... M’ha vingut just! Els dia es fa més curt i la llum de la tarda s’ha acabat amb l´ultima plana. 




dijous, 9 d’agost del 2012

FLAUTA PREHISTÒRICA




Aquest juliol la revista SÀPIENS publica la notícia d'una descoberta arqueològica molt remarcable al jaciment alemany de Geissenklösterle. Es tracta diversos fragments d'os i ivori que corresponen a tres flautes del període Aurinyacià.

L’any 2008, científics de les universitats d’Oxford i Tübingen van trobar diversos fragments d’os que corresponien a tres flautes diferents, una de les quals, un cop apedaçada, ha resultat pràcticament completa.

El constructor d'aquesta flauta, per fer-la, va utilitzar el radi d'un voltor. Té una llargària de 21,8 cm. i un diàmetre aproximat de 8mm. Disposa de cinc forats pels dits i, en un extrem, unes osques en forma de V a manera d'embocadura.

El que fa molt singular la troballa d'aquesta flauta, a banda de les consideracions sobre el paper de la música en el desenvolupament de la nostra especie, és el fet que s'ha pogut reconstruir sencera i és la més antiga que s'ha recuperat mai. Els investigadors li han calculat una edat que oscila entre els 42.000 i els 43.000 anys. 

De troballes similars se n'han fet al Pirineu Francès, on s'hi han trobat fins a vint-i-dues flautes amb una antiguitat de 30.000 anys i a Austria, se'n va trobar una amb una antiguitat de 19.000 anys.

Trobo enormement sorprenent el fet que de la disposició dels forats en resulti una escala pentatònica. Aquesta escala és present en moltes melodies tradicionals i populars d'arreu del món.




En el video que segueix, Bobby McFerrin demostra fins a quin punt l'escala petàtona està interioritzada en el nostre subconscient.



divendres, 3 d’agost del 2012

PER QUÈ SERVEIX LA MÚSICA? (VI)




Les investigacions més recents han revelat que la música, en actuar sobre el sistema nerviós central, augmenta els nivells d’endorfines, els opiacis propis del cervell, així com els d’altres neurotransmissors, com la dopamina, l’acetilcolina, i l’oxitocina. Quant a les endorfines, s’ha descobert que donen motivació i energia davant la vida, que produeixen alegria i optimisme, que fan disminuir el dolor, que contribueixen a la sensació de benestar i que estimulen els sentiments de gratitud i satisfacció existencial.

(del llibre d'EDUARD PUNSET El viatge a la felicitat publicat per Columna. Barcelona)

diumenge, 22 de juliol del 2012

QUI DIA PASSA...

... ANY EMPENY.




Avui he fet anys. Quin fàstic!

Aniversari!
Al meu cos veig les traces
del calendari.

... no és cap sorpresa, ja fa temps que m'ho veia a venir. Dies com avui, t'obliguen a mirar enrere encara que no vulguis... després, mires endavant... i no saps pas que és més trist.

Sense equipatge.
Amb quatre coses justes
vaig fent viatge.


dissabte, 23 de juny del 2012

SHINING EYES





dimarts, 22 de maig del 2012

diumenge, 13 de maig del 2012

RYTHM IS IT !




Aquest documental presenta el treball fet amb alumnes de diversos instituts de Berlin i de quina manera, a partir de la dansa, s'ha produït un canvi que ha modificat positivament les seves vides.


EL SISTEMA




José Antonio Abreu va crear una xarxa d'orquestres i escoles de música que, en un principi, tenia la finalitat de millorar les condicions de vida i afavorir la integració social dels infants més desafavorits de Venezuela. Actualment, formen part del sistema nois i noies de totees les capes socials.

EL MILAGRO DE CANDEAL




El Candeal és el barri on va néixer Carlinhos Brown. Allà és on va començar un projecte social que utilitza  la música per canviar la realitat de les persones que viuen a la favela.

diumenge, 6 de maig del 2012

SIMFONIA NÚM 3 / HENRYK GÓRECKI

SIMFONIA DE LES LAMENTACIONS
segon moviment



dimarts, 1 de maig del 2012

L'HOME DEL CARRER / QUICO PI DE LA SERRA




PER QUÈ SERVEIX LA MÚSICA (V)


Segurament, la música és l’art més abstracta de totes però, curiosament, fins a l’aparició dels mitjans de comunicació de masses ha estat el vehicle més eficaç per a la difusió i propagació d’idees. Ja a l’edat mitjana, els trobadors utilitzaven la música per comunicar el seu amor a una dama o feien ús del sirventès per criticar, ridiculitzar o insultar els seus adversaris; els goliards, amb les seves cançons, elogiaven els plaers terrenals... i les cançons populars, molt sovint, alliçonaven en valors morals.


Històricament, la música també ha estat molt utilitzada pel poder com a instrument per divulgar els seus valors mitjançant tota mena d’himnes religiosos o patriòtics. En la mateixa línia, grups de totes les tendències s’han servit de cançons o jingles amb finalitat propagandística.

Però, la música és una art a l’abast de tothom. Les cançons també permeten divulgar valors socials i donar projecció a les veus que parlen de justícia, igualtat i pau.


dimecres, 25 d’abril del 2012

diumenge, 22 d’abril del 2012

HAIKUS AMB BICICLETA












Els diumenges, em deixo despertar per la llum que entra per la finestra. Avui ha esta diferent. Quan he sentit la tenora que perforava la ràdio del despertador -eren les set- he posat els peus a terra i després de rentar-me i esmorzar una mica, m’he posat la roba d’anar a pedalar. He carregat la bicicleta al cotxe i cap a Sant Fruitós!

Ahir al vespre, mentre sopàvem i miràvem el Barça, uns amics, el Carles i l’Àngels em van dir: demà, lleva’t d’hora que anirem a pedalar. I així ho he fet. Pedalada popular 1r Memorial BTT Casín.

... I per arrodonir la jornada, com que demà és Sant Jordi, dia del llibre, i no puc evitar una vena jocfloralesca, ciclista i transcendental i he compost, com qui no vol la cosa, uns Haikus gairebé improvisats.


HAIKUS AMB BICICLETA

Un pam de llengua
i amunt, que fa pujada!
Costa fer via.

Camins, dreceres,
corriols i senderes;
Costa fer tria.

Rocs, sotragades,
entrebancs, derrapades...
Així és la vida!.


diumenge, 15 d’abril del 2012

AI, CARAM! DEIA UN PAGÈS



En temps del meu avi es van popularitzar una sèrie d’acudits versificats. Tenien per protagonista un pagès que es feia preguntes sobre els temes que el preocupaven. Totes les quartetes començaven de la mateixa manera; suposo que això facilitava el procés de creació o improvisació.


-Ai, caram! Deia un pagès
tot mirant la processó.
-Si diu que és Nostre Senyor,
com pot ser que el duguin pres?

De  totes maneres, em sembla que la temàtica preferida era una altra.

-Ai, caram! Deia un pagès
tot mirant-se l’instrument.
-Com pot ser que infli les dones
si per aquí no hi passa el vent?

I la més celebrada de totes, si hem de fer cas al fet que m’ha arribat per vies diferents i amb algunes variants.

-Ai, caram! Deia un pagès
tot mirant-se la titola.
-Si no hi ha cap contrapès,
perquè puja i baixa sola?

-Ai, caram! Deia un pagès
tot mirant-se la titola.
-Si no hi ha cap contrapès,
com pot ser que pugi sola?


dimarts, 10 d’abril del 2012

TARANTEL·LA


La tarantel·la és una dansa d'origen napolità que ja era popular el segle XIV.


Antigament, la gent creia que ballant la tarantel·la es podien guarir del tarantisme.


El tarantisme és una malaltia que la cultura popular atribueix a la picada de la taràntula.


De tarantel·les n'hi ha de tota mena, només cal trobar la més adequada a l'estat anímic de l'afectat.



Totes aquestes tarantel·les estan interpretades pel grup L'Arpeggiata que dirigeix Christina Pluhar. 

Vaig descobrir el grup L'Arpeggiata per casualitat, encara no sé com i, des del primer moment, en sóc incondicional.


dilluns, 9 d’abril del 2012

FER CAMILLERES

Com més va més vell em sento, i no és perquè em faci gran. No. No és una qüestió d’edat sinó de llenguatge. Sovint, tinc la sensació que sóc com aquell jai afiganyat que no pot parlar amb ningú perquè resulta que és l’últim parlant d’una d’aquelles llengües a punt d’extingir-se.

Més d’una vegada , la gent del meu voltant se sorprèn de la manera com parlo i els fa gràcia i tot. Parles com un avi, m’han arribat a dir. I és ben bé això. En sóc conscient.

Ahir era diumenge de Pasqua i al meu poble, com en tants d’altres, és costum de fer CARAMELLES i les anuncien així mateix, amb tota normalitat.  Però ningú no s’ha fixat que, només fa uns quants anys, la mateixa gent gran, ja no dic els joves, de les caramelles en deien CAMILLERES i els que feien CAMILLERES eren CAMILLAIRES que, per cert és molt més fàcil de dir que no pas CARAMELLAIRES.

El dissabte de Glòria era costum visitar les cases de pagès, una per una i fer-los una cantada. L’endemà, diumenge de Pasqua, es feien les CAMILLERES al poble, tal i com encara es fa. Fet i remenat, els CAMILLAIRES es feien un fart d’anar amunt i avall d’aquí en va sorgir l’expressió FER CAMILLERES com a sinònim de caminar.

FER CAMILLERES no vol dir caminar una mica i prou, no! Vol dir fer-se un fart de caminar; d’anar amunt i avall; d’anar d’aquí cap allà; d’anar d’Herodes a Pilat; d’anar de cal Tendre a cal Tomàs...  

... No sé si m’explico...



divendres, 6 d’abril del 2012

LA MALEDICCIÓ DE DIVENDRES SANT


A les cases de pagès, antigament, hi havia la creença o superstició que el Divendres Sant no es podia passar l’escombra. Si algú ho feia, s’exposava a un malefici.

Encara que vivim al bell mig del poble, casa nostra era com una casa de pagès -no fa massa anys encara hi havia bestiar campant pel barri: conills, gallines, quatre ànecs i alguna oca- i, amb convicció o sense, manteníem les tradicions.

- Demà no es pot escombrar! La iaia ens ho recordava cada any, el dia abans.
- I si ho fem, què passarà?
- Sortiran cuques!

L’endemà ningú no escombrava, no fos cas...! Però un any algú va fer-ho. Les supersticions no tenen cabuda al món modern i amb la mateixa escombra vam arraconar brossa i tradició.

Dies després, remenant la cassola, la iaia, que és qui feia el menjar de casa, va trobar-hi un ingredient que no hi havia d'esser: un escarabat petit, de la mida d’un gra de cafè. Va ser el primer.

Al cap de poc n’hi havia arreu. No donàvem l’abast. En sortien, fins i tot, d’entre els llençols. Durant mesos vam haver de vigilar que no hi haguessin coleòpters al plat, al got, a les butxaques ... Una plaga! La tranquil·litat no va tornar fins a finals de tardor.

Ja sé que sembla una d’aquelles històries de la vora del foc. Jo mateix no m’ho creuria si no ho hagués viscut. Deu haver-hi una explicació però la desconec, potser només va ser una casualitat. Per si un cas, avui no he passat ni passaré l’aspirador, ja ho faré demà que serà dissabte.


dimarts, 27 de març del 2012

LES RIMES DE LA IAIA












El pati de casa és força gran i, de petits, podiem campar lliurement jugant, corrent i saltant per aquí i per allà. És clar, de tant en tant, els jocs acabaven amb un genoll pelat o una patacada. Llavors, sense encantar-nos, corriem cap a la iaia perquè ens hi donés una mirada. Els accidents més greus es podien solucionar amb una mica d'àrnica, mercromina o aigua oxigenada. Si l'ensurt era molt greu, un terròs de sucre amb unes gotes d'aiguanaf. Però, molt sovint, no calien gaire cures, la iaia ja ho sabia i quan hi anavem per informar-la de les nostres lesions somreia una mica per sota el nas  i ho enllestia amb una rima.

-Iaia, m'he fet mal!
-Posa'hi sal!

De fet, tenia rimes per a tota mena de queixes:

- Tinc gana!
- Menja't una cama!



- Tinc set!
- Jo en tinc vuit i encara no bec!


o la versió escatològica


- Tinc set!
- Pixa't a la taula i beu a galet!

- Tinc fred!
- Abriga't amb la capa de Sant Josep

- Tinc calor!
- Posa el cul a la frescor!

No era la mena de reacció que jo hauria volgut però, en el fons, em tranquilitzava: el mal, era suportable i cosequència d'una acció; la gana i la set, podien esperar uns minuts i el fred o la calor, són normals segons quina sigui l'estació.

La iaia va criar set fills: cinc mosses i dos xicots. No sé si, de jove, s'atabalava gaire. De gran, era una persona soferta que no perdia la calma ni s'alterava  per res. Encomanava serenor.


dimarts, 13 de març del 2012

Hans Zimmer / Sherlock Holmes

Per què serveix la música? (IV)

Quan escoltem música, en algun lloc del nostre cervell s'activa alguna cosa capaç de fer aflorar les mes diverses emocions. És un fenòmen que no crec que passi amb cap altra de les altres belles arts, si més no, amb la mateixa intensitat. Pot ser música cantada o instrumental, portar records o ser una novetat, tant se val. Algunes vegades  ens pot menar a estats propers a l'eufòria però, molt sovint, les sensacions que la música genera són aquelles que reporten benestar i tranquil·litat. La tradició popular diu que la música amanseix les feres i en les cançons tradicionals -La presó de Lleida; El poder del cant...- la música va lligada amb la bondat.


LIBERTANGO / PIAZOLA / SWINGLE SINGERS

dimarts, 28 de febrer del 2012

El mes dels gats














Se sentia un crit desesperat, com el plor d'una criatura. Després, esbufecs, corredisses i esgarrapades. El pati de casa era un camp de batalla. L'endemà, una torreta per terra, una branca trencada... Cada febrer passava el mateix: els gats del veïnat, de més lluny i tot, saltaven la muralla exaltats pel miol planyívol de la nostra gata.

El febrer s'acaba i aquest any, ni planys ni baralles. De gats en corren pocs i la nostra gata, dies ha jeia estesa a la vorada.

La nostra gata no tenia nom. Si mai la demanavem, responia a l'apel·latiu de mixa, com les gates d'abans.

diumenge, 26 de febrer del 2012

Música i llenguatge popular














Un revesavi meu tocava el violí; la resta de la família -els que jo he conegut- han estat pagesos i prou. Tot i així, quan jo era petit, sentia força expressions, dites o paraules de temàtica musical en la parla habitual. Em sembla que s'ha perdut força l'ús d'aquesta mena d'expression que també donen riquesa a la llengua. Les que segueixen són les que he sentit per casa.


Aixafar la guitarra. Esguerrar els plans.
Balla com unes debaneres. Dit d'una cosa desajustada, que no encaixa.
Cantapavanes. Persona que actua amb lentitud.
Desentonar. Actuar de manera equivocada o combinar malament.
En balla més de les que toquen. Dit d'una persona atribolada.
Encantat.Persona que actua amb lentitud.
Fandango. Embolic; Desordre.
Solfes. Persona sense criteri.
Tocacampanes. Persona eixelebrada.
Tocatimbals. Persona eixelebrada.
Trompes. Persona sense criteri.
Ves-li al darrere amb un flabiol sonant. Dit d'algú que és molt espavilat.


Curiosament, totes aquestes expressions tenen connotacions negatives. En bona part, tenen per objectiu denigrar la manca d'energia pel treball i la insensatesa. Entenc que reflecteixen una manera de pensar pròpia d'un ambient rural i agrari on la supervivència de la família depèn de l'esforç i la capacitat de treball de tots els seus membres. Un pagès no té horaris i no acaba mai la feina.



dilluns, 6 de febrer del 2012

Bolero de Ravel

diumenge, 5 de febrer del 2012

Per què serveix la música? (III)

Actualment, més que mai, sembla que la societat necessita individus amb iniciativa, que sàpiguen treballar en equip i, a més a més, siguin creatius en el seu àmbit laboral... Tot això... on s'ha d'obtenir? Suposo que a l'escola. De fet, l'àrea que educa totes aquestes aptituds ja fa temps que existeix: la música. Qualsevol músic que fa música en grup, i no cal que sigui professional, desenvolupa l'atenció i la capacitat d'adaptació però, al mateix temps, és algú capaç de prendre la iniciativa i fer un pas endavant, si es tracta de defensar una intervenció solista o improvisar uns compassos.


diumenge, 8 de gener del 2012

Per què serveix la música? (II)

Segurament, la música és el primer acte de comunicació. Quan naixem, les nostres mares, instintivament, ens acosten l'orella al seu cor per tal que poguem sentir el seu batec rítmic i, a continuació, molt sovint, canten una cançó o improvisen una cantarella. La música s'organitza en frases musicals estructurades i això és la primera forma lògica que registrem a la nostra memòria. Molt abans que poguem entendre les paraules i el seu significat, interioritzem una escala musical, uns rítmes i unes cadències.