JOC REIAL D'UR

Aquest curs, amb l'alumnat de Cicle Superior del Col·legi Oms i de Prat, al taller de fusteria de l'assignatura d'educació artística, construim el que, fins ara és el joc de taula més antic descobert i conegut fins ara: el Joc reial d'Ur

Per a elaborar-lo necessitem:

tauler contraplacat

llistó rodo -per fer les fitxes-

paper de vidre

llapis

regle

serra

serrabiaixos

tint per fusta

pinzells

pirogravador

procediment:

1. polim la superfície del tauler de fusta amb el paper de vidre i, sobretot, matem els cantells

2. dibuixem les caselles i els motius decoratius a les caselles corresponents 

3. repassem amb pirogravador tot el que hem dibuixat amb llapis

4. tallem 10 peces de llistó rodó de 2 cm. aproximadament i les polim amb paper de vidre

5. tenyim la testa de cinc fitxes d'un color i les altres cinc, d'un altre

6. de manera opcional, podem tenyir el tauler de joc

Com que la durada del taller no ens permet de fabricar els "daus" que correspondrien, hem adaptat una mica les normes i fem les tirades amb daus convencionals.

Com s'hi juga? 

Com que la tradició d'aquest joc s'havia perdut, els científics han hagut de reconstruir les normes a partir d'inscripcions en una tauleta cuneïforme i, probablement, moltes suposicions. De totes maneres, les fonts actuals tampoc no es posen del tot d'acord pel que fa a les normes i el nombre exacte de fitxes per jugar.  

a l'enllaç següent trobareu el joc explicat de forma senzilla:

Entreteniments matemàtics. El joc d'Ur - Xtec

CANÇONS AMB HISTÒRIA

Avui he acabat de llegir un llibre diferent. El seu títol és força llarg: CANÇONS POPULARS DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA i en són els autors Xavier Roviró, Jaume Ayats, Valentí Girbau i Ignasi Roviró. Aparentment, és un cançoner però, a diferència de d'altres reculls, totes les cançons de la tria fan referència a episodis històrics reals des del segle XII fins a la postguerra, a mitjans del segle XX. 

El llibre segueix un ordre cronològic i s'estructura en diferents parts, cadascuna de les quals tracta un fet històric rellevant. El punt de partida sempre és una cançó o més d'una, en alguns casos, i va seguida d'un breu assaig que explica el context polític i social del moment i les claus que ajuden a entendre el significat d'algunes lletres.

Tant com un cançoner, és un llibre d'història però, en aquest cas, els protagonistes no són els de sempre. Les cançons tradicionals reflecteixen el punt de vista i les inquietuds de les classes populars i l'impacte i els efectes  dels esdeveniments damunt la població.

Aquest llibre, editat per Farell, és el primer de la col·lecció Història i memòria. Que jo conegui,  amb una voluntat semblant, en Jaume Ayats ha publicat dos llibres més, editats per Rafael Dalmau, que es titulen "Explica'm una cançó" i "Explica'm una altra cançó"