LES COSES SEMPRE ES PODEN FER D'UNA ALTRA MANERA. JA TROBARÉ LA FORMA



dimarts, 28 de febrer del 2012

El mes dels gats














Se sentia un crit desesperat, com el plor d'una criatura. Després, esbufecs, corredisses i esgarrapades. El pati de casa era un camp de batalla. L'endemà, una torreta per terra, una branca trencada... Cada febrer passava el mateix: els gats del veïnat, de més lluny i tot, saltaven la muralla exaltats pel miol planyívol de la nostra gata.

El febrer s'acaba i aquest any, ni planys ni baralles. De gats en corren pocs i la nostra gata, dies ha jeia estesa a la vorada.

La nostra gata no tenia nom. Si mai la demanavem, responia a l'apel·latiu de mixa, com les gates d'abans.

diumenge, 26 de febrer del 2012

Música i llenguatge popular














Un revesavi meu tocava el violí; la resta de la família -els que jo he conegut- han estat pagesos i prou. Tot i així, quan jo era petit, sentia força expressions, dites o paraules de temàtica musical en la parla habitual. Em sembla que s'ha perdut força l'ús d'aquesta mena d'expression que també donen riquesa a la llengua. Les que segueixen són les que he sentit per casa.


Aixafar la guitarra. Esguerrar els plans.
Balla com unes debaneres. Dit d'una cosa desajustada, que no encaixa.
Cantapavanes. Persona que actua amb lentitud.
Desentonar. Actuar de manera equivocada o combinar malament.
En balla més de les que toquen. Dit d'una persona atribolada.
Encantat.Persona que actua amb lentitud.
Fandango. Embolic; Desordre.
Solfes. Persona sense criteri.
Tocacampanes. Persona eixelebrada.
Tocatimbals. Persona eixelebrada.
Trompes. Persona sense criteri.
Ves-li al darrere amb un flabiol sonant. Dit d'algú que és molt espavilat.


Curiosament, totes aquestes expressions tenen connotacions negatives. En bona part, tenen per objectiu denigrar la manca d'energia pel treball i la insensatesa. Entenc que reflecteixen una manera de pensar pròpia d'un ambient rural i agrari on la supervivència de la família depèn de l'esforç i la capacitat de treball de tots els seus membres. Un pagès no té horaris i no acaba mai la feina.



dilluns, 6 de febrer del 2012

Bolero de Ravel

diumenge, 5 de febrer del 2012

Per què serveix la música? (III)

Actualment, més que mai, sembla que la societat necessita individus amb iniciativa, que sàpiguen treballar en equip i, a més a més, siguin creatius en el seu àmbit laboral... Tot això... on s'ha d'obtenir? Suposo que a l'escola. De fet, l'àrea que educa totes aquestes aptituds ja fa temps que existeix: la música. Qualsevol músic que fa música en grup, i no cal que sigui professional, desenvolupa l'atenció i la capacitat d'adaptació però, al mateix temps, és algú capaç de prendre la iniciativa i fer un pas endavant, si es tracta de defensar una intervenció solista o improvisar uns compassos.