NO ÉS NOMÉS UN DIBUIX

Cada any, a finals d'agost, tinc una cita amb la Fira d'Antiguitats de Vic. És una d'aquells esdeveniments que no puc deixar passar; sempre hi trobo alguna cosa que, segurtament, no necessito però, si el cost monetari no m'ho impedeix, acaba tenint un lloc en algun racó de casa.

Vaig trobar el Cançoner Popular d'Aureli Capmany a la parada de llibres de vell del Jaume Caballé: una autèntica joia per a la meva col·lecció de llibres que potser no llegiré mai però que per alguna raó sentimental han de ser a la meva biblioteca personal amb vocació de momumental. Després, tocava de revisar minuciosament les parades de mobles i objectes antics, encantar-me una estona a l'exposició de bicicletes històriques i finalment, la parada d'en Joaquim Casadevall, galerista de Montblanc. Entre dibuixos, pintures i gravats, vaig veure que hi tenia pàgines originals del TBO i, sense voler, gairebé sense ni adonar-me'n, amb una veu que no sé d'on va sortir, li vaig demanar: no teniu pas una historieta d'en Coll?

L'atzar va fer que n'hi hagués dues: una de la primera època i una de la segona, la millor i més personal, la que a mí m'agrada. No me'n vaig poder estar: Quin preu té? jo, que li demano amb cara d'ingenu. I me'l va dir! Per sort, vaig poder aguantar el tipus sense perdre aquell somriure beatífic mentre la xifra m'anava rebotant d'un hemisferi cerebral a l'altre. Gràcies! jo que responc amb un somriure amable i me'n vaig anar a passejar.

No vaig passejar gaire estona, alguna cosa dins meu em va fer tornar de dret.
-Quan heu dit que valia?
-T'ho podem arreglar... tant!
-Fet!

Com és que el vaig comprar? Què em va empènyer? Ho he entès després d'exposar-lo a la paret: No és només un dibuix, les meves primeres lectures, aquelles que em divertien i m'empenyien a llegir més i més van ser les del TBO i d'entre les historietes que publicava, les d'en Coll eren les que més m'atreien, tant per l'estil del dibuix com per l'argument. El Tintin, l'Astérix i el Mortadelo van venir més tard. Encara m'he adonat d'una altra cosa: tot i que admiro molt el treball d'Hergé, Uderzo i Ibañez, els ninots que faig quan en tinc ocasió són deutors de la manera de dibuixar de Josep Coll i Coll més que de ningú altre. Ara sé que l'impuls aquell, responia a una mena de gratitud.

CANÇONS AMB HISTÒRIA

Avui he acabat de llegir un llibre diferent. El seu títol és força llarg: CANÇONS POPULARS DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA i en són els autors Xavier Roviró, Jaume Ayats, Valentí Girbau i Ignasi Roviró. Aparentment, és un cançoner però, a diferència de d'altres reculls, totes les cançons de la tria fan referència a episodis històrics reals des del segle XII fins a la postguerra, a mitjans del segle XX. 

El llibre segueix un ordre cronològic i s'estructura en diferents parts, cadascuna de les quals tracta un fet històric rellevant. El punt de partida sempre és una cançó o més d'una, en alguns casos, i va seguida d'un breu assaig que explica el context polític i social del moment i les claus que ajuden a entendre el significat d'algunes lletres.

Tant com un cançoner, és un llibre d'història però, en aquest cas, els protagonistes no són els de sempre. Les cançons tradicionals reflecteixen el punt de vista i les inquietuds de les classes populars i l'impacte i els efectes  dels esdeveniments damunt la població.

Aquest llibre, editat per Farell, és el primer de la col·lecció Història i memòria. Que jo conegui,  amb una voluntat semblant, en Jaume Ayats ha publicat dos llibres més, editats per Rafael Dalmau, que es titulen "Explica'm una cançó" i "Explica'm una altra cançó"

IEISME HISTÒRIC

Això del ieisme històric o iodització es veu que té connotacions rurals. Ja hi som! Que vol dir això? Que no és prou elegant? ... potser, denota incultura?

Que no és cultura preparar la terra i plantar quan toca? ...el coneixement de l’entorn i la natura, no és un saber? I els mestres d’obres, que ens han deixat masies, ponts i esglésies repartides arreu, no són dignes de valoració? ...i el vi, que ara està tan de moda?

Segurament, podria afegir moltes més aportacions del món rural a la cultura i la formació del nostre país, però em ve de gust recordar que molts dels cognoms catalans i no catalans i tot, tenen el seu origen en un entorn pagès.

Alguns, fins i tot porten l’estigma del ieisme a sobre:

Abeyà – Abellà (etimologia incerta)

Botei / Botey – Botell (tipus de bóta)

Bruy – Brull (topònim)

Coy / Coi – Coll (paisatge)

Cortei / Cortey – Cortell (part d’un edifici)

Coscoyola – Coscollola (vegetació)

Furroy – Forroll (estri)

Godoi / Godoy – Godoll (gentilici)

Mayol / Maiol – Mallol (paisatge, vegetació)

Maiola / Mayola – Mallola (paisatge, vegetació)

Margay – Margall (vegetació)

Monteis / Monteys / Munteis / Munteys – Montells (topònim)

Pahissa – Pallissa (part d’un edifici)

Payés – Pallers (part d’un edifici))

Payeres – Palleres (munt de palla)

Payerols – Pallerols (munt de palla)

Paio – Pallo (etimologia incerta)

Peia – Pella (etimologia incerta)

Poy – Poll (pollancre)

Raió / Rayó – Ralló (caràcter)

Rabayó – Revelló (caràcter)

Seies – Selles (plural de sella)

Tayó – Talló (topònim)

Tei / Tey – Tell (arbre)

Tayeda – Telleda (bosc de teixos)

Torreies / Torreyes– Torrelles (topònim)

Triay – Triall (part d’un edifici)

Trui – Trull (part d’un edifici)

Vey / Bei / Bey – Vell (d’edat avançada)

Xargai – Xargall (paisatge)

Aquest llistat de cognoms i la seva etimologia els he extret d’EL GRAN LLIBRE DELS COGNOMS CATALANS de Josep Maria Albaigès, publicat per ED 62.

MÚSICA A LA PREHISTÒRIA

Sabem, per exemple, que la música és un protomitjà d’expressió que serveix per comunicar-se. Anterior al llenguatge, era utilitzat pels grups d’homínids quan encara no sabien vocalitzar. Aquesta és la tesi de Steven Mitchen, professor de prehistòria de la Universitat de Reading, al regne Unit, basada en l’estudi dels fòssils, la prehistòria del cervell i el llenguatge dels nens, més musical que el nostre. Aquest llenguatge serveix també per desfogar les emocions. És un mitjà de comunicació que ajuda a pal·liar el sentiment de soledat i reforça la cohesió social, segons les tesis de Robin Dunbar, investigador en psicologia evolutiva i ecologia del comportament de la Universitat de Liverpool.

(del llibre d'EDUARD PUNSET El viatge a la felicitat publicat per Columna. Barcelona)

JO CONFESSO

Aquest matí, després de dutxar-me i preparar cerimoniosament l’esmorzar, m’he assegut a la butaca. Eren, més o menys, les deu. He buscat la cinta que marcava el punt i he reprès la lectura. Jo confesso. Feia mesos que el tenia, i el mirava de reüll, esperant el moment oportú... De tant en tant, havia d’aturar-me un moment, alçar la vista, respirar, pensar, reflexionar... no gaire estona, no podia; el text em reclamava. Avui, que els veïns són de vacances, les botigues tancades i no hi ha sorolls al carrer. Sols, el llibre i jo. He parat per dinar. Em trasbalsa. Després del cafè hi he tornat amb urgència. Les peces s’anaven posant a lloc.  El cor, encara me'l noto ara; emocions, sentiments, sensacions... M’ha vingut just! Els dia es fa més curt i la llum de la tarda s’ha acabat amb l´ultima plana. 

PER QUÈ SERVEIX LA MÚSICA? (VI)

Les investigacions més recents han revelat que la música, en actuar sobre el sistema nerviós central, augmenta els nivells d’endorfines, els opiacis propis del cervell, així com els d’altres neurotransmissors, com la dopamina, l’acetilcolina, i l’oxitocina. Quant a les endorfines, s’ha descobert que donen motivació i energia davant la vida, que produeixen alegria i optimisme, que fan disminuir el dolor, que contribueixen a la sensació de benestar i que estimulen els sentiments de gratitud i satisfacció existencial.

(del llibre d'EDUARD PUNSET El viatge a la felicitat publicat per Columna. Barcelona)