ESCOLTAR, UN TREBALL BÀSIC

Dies enrere en Josep Maria Espinàs, a la secció Petit Observatori del diari El Periodico (19/12/2012) parlava de la dificultat i la necessitat de saber escoltar. En transcric uns fragments:

És evident que en la nostra societat hi ha un dèficit d'escolta. (...) Que no sabem escoltar ho demostren cada dia la ràdio i la televisió, on els qui comencen a dir alguna cosa, en qualsevol moment d'un programa, són ràpidament tallats per algú que necessita parlar sobre aquell punt sense arribar a saber què volia dir el contertulià. (...) ¡Si, saber el que ha dit l'altre, precisament, ens pot ajudar a fer una rèplica més justa, més rigorosa! (...) No ho sembla, però escoltar és, per al cervell, una forma molt intensa de treballar.

No conec massa quines són les pautes de conducta en d'altres latituds. En el nostre cas, a banda de la impaciència o la mala educació, hi ha dos factors que crec que hi conflueixen negativament: d'una banda l'estructura del nostre idioma que, molt sovint, permet d'anticipar el que l'altre vol dir abans d'acabar una frase i de l'altra, un fenòmen que observo amb una relativa freqüència però no sé si és universal: en una conversa estem més interessats a donar el nostre punt de vista i explicar el que ens interessa a nosaltres que no pas escoltar el que ens pot explicar la persona que tenim al davant. Qui és que no s'ha trobat mai en la situació d'estar parlant sobre un tema determinat i llavors algú, amb més o menys subtiliat, força la conversa i  fa que tot plegat derivi inexplicablement cap a temes que amb prou feines hi tenen connexió?.

Parlant de forçar el discurs, no podria ser que escoltar música ens ajudés una mica a adquirir aquest hàbit d'escoltar amb atenció, en general?