LES COSES SEMPRE ES PODEN FER D'UNA ALTRA MANERA. JA TROBARÉ LA FORMA



diumenge, 23 de juny de 2013

SORTILEGIS DE SANT JOAN



La meva àvia materna explicava que quan ella era jove, les noies en edat de casar-se que estaven desitjoses de saber si els sortiria algun pretendent, recitaven aquest sortilegi la nit de Sant Joan.

Lluna plena, lluna plena,
tu, que ens veus a ell i a mi
fes que aquesta nit somiï
el que s’ha de casar amb mi.

El ritual aquest no devia ser efectiu del tot perquè, uns quants anys més tard, les noies de la generació de la meva mare que volien saber el nom del futur marit, ho provaven d’una altra manera: La nit de Sant Joan esbocinaven un full de paper en tants trossos com nois els agradaven, a cada paperet hi escrivien el nom d’un dels possibles pretendents i els enrotllaven d’un en un. Després els llançaven en un recipient ple d’aigua i aquell paperet que s’obria en primer lloc era el que contenia el nom de l’home amb qui s’havien de casar. Com a anècdota, ella sempre explica que, en el seu cas, el nom que va aparèixer va ser el de Ramon i es va casar amb un Ramon tot i que no  era el Ramon que ella s’imaginava.

...vés a saber si les noies d'ara també en fan de coses d'aquestes!



2 comentaris:

  1. Sortilegis molt encisadors!!I tenint en compte la manera d’explicar-los, em recorden amb melancolia temps que no he viscut.

    Quant al final, crec que parlo en nom de totes les noies de la meva generació, quan dic que ara per ara això ja no es fa, tot i que valdria la pena no oblidar mai “aquestes coses” que feien generacions passades, i que en escoltar-les, esclata un somriure mig tímid al rostre del lector.
    Marta Solà Asensio

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan jo era jovenet, tot això ja era història. Potser, a causa de la irrupció del moviment hippy, que va suposar un canvi molt important en el pensament i les actituds.

      Elimina