Pot ser que avui, en algún racó del món, hi hagi passat alguna cosa interessant de veritat, pot ser, fins i tot, que hagi passat algun fet de trascendència històrica. En canvi, em feliciten a mi per haver complert 50 anys, com si això sol fos meritori d'alguna mena de reconeixement especial. Que consti, vaig acumulant els anys sense voler, si pogués ho evitaria.
Aniversari.
Un dia com un altre,
Innecessari.
Avui tenia ganes de marxar de casa. Si no fos dilluns hauria anat a passejar per Barcelona, a veure museus. No tenia ganes de posar-me al telèfon ni trobar gent pel carrer i somriure complagut a cada enhorabona.
De petit, em van acostumar a rebre pocs elogis i em costa d'acceptar felicitacions, encara que siguin d’aniversari.
Les teves no-celebracions ja són un clàssic..Visca la marxa fúnebre..
ResponEliminaViu-les com vulguis PERÒ SIGUES FELIÇ..
Nosaltres pensàvem respectar la teva voluntat de no ser felicitat, i no ho hem fet, però al veure penjada la notícia no hem pogut deixar de comentar-la.
Bon estiu i practica amb el Pinacle...
Anna i Eladi
Eladi i Anna
De fet, no voldria ni sentir-ne parlar de celebracions d'aquesta mena però em veig embolicat i obligat per l'entorn: he hagut de fer un dinar de família tant sí com no, i es clar, al seu torn s'han vist obligats a fer-me regals. Hi ha una colla d'amics que no poden entendre que a mi, fer anys em deprimeix i volen fer una festa un dia d'aquests i, tornem-hi. Algú altre m'ha dit que ho haviem de celebrar amb un dinar... viscaaaa!!!
EliminaGràcies per la cançó. Cada cop sóc més "amiga" de la meva solitud. Sovint em fa companyia.
ResponEliminaQue per molts anys conservis l'humor que et caracteritza!
Sense una mica de música i humor se'm faria bastant insuportable
Elimina