LES COSES SEMPRE ES PODEN FER D'UNA ALTRA MANERA. JA TROBARÉ LA FORMA



divendres, 1 de novembre de 2013

GLOSSARI ARTESENC (A)




Sóc d'Artés, a la comarca del Bages i, aquí, es veu que parlem diferent. Es per aquest motiu que m'he proposat de recollir totes aquelles paraules que ens delaten, en una mena de glossari. 

Com que no aquesta tasca no és una feina que es pugui fer amb una estoneta, l'aniré ampliant o modificant sobre la marxa. No sóc filòleg ni lingüista però, dins de les meves possibilitats, provaré de fer aquest recull tan bé com sàpiga. 

En aquests moments,la majoria d'entrades corresponen a mots en desús però que són vius en el meu record i encara surten de tant en tant en alguna conversa familiar o entre amics. Algunes de les paraules que recullo no tenen entrada a cap dels diccionaris que tinc a l'abast i d'altres, hi figuren amb significat o grafies diferents. Potser hi haurà qui consideri que algunes d'aquestes paraules no són res més que vulgarismes però, tot i així, qui sap si, en un futur, pot haver-hi algú que trobarà útil aquest recull per entendre l'evolució i l'ús del llenguatge?



A

abrimar-se v. el fet de quedar els raïms reduïts a pocs grans
afegit m. pedaç. Era tan pobre que duia el pantalons plens d'afegits
afiganyar v. tr. arrugar (derivat de figa). Se m'ha afiganyat la camisa
aiga f. aigua
aiguera f. aigüera
aixel m. (o eixel) segment de branca o sarment preparat per empeltar a una soca o peu d’una altra varietat d'arbre o arbust
alegrois m. pl. manifestació d'alegria; alegria manifestada amb una certa desproporció
apungonar v. tr. cobrir de pugó. El cirer és un arbre que s'apungona fàcilment
arbonès m. vent del nord-est
aterrossar v. tr. compactar formant terrossos. Amb la humitat, la sal tendeix a aterrossar-se
avesar v. acostumar



4 comentaris:

  1. Molt bé, Jaume, et felicitio per la iniciativa i t'animo a no defallir i anar ampliant la llista en funció de les teves possibilitats (sempre i quan no tinguis juntes d'avaluació pendents).
    Per cert, em sembla que en l'entrada d'apugonar-se hi ha un "cirer" que potser hauria de ser un "cirerer"...
    Bon final de Castanyada.
    Eladi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podia haver triat un altre arbre però hi he posat aquest perquè és una de les paraules que tindrà entrada a la lletra C. L'avi de casa no deia mai cirerer, sempre en deia cirer. De fet, però, no deu ser una raresa del tot perquè també l'he trobat en algun diccionari.

      Elimina
    2. Vaja... m'he volgut passar de llest i he tiopat amb un altre localisme... I'm sorry! ;-)
      Eladi

      Elimina
    3. No m'estranya que et cridés l'atenció, jo mateix, fora dels avis, no ho he sentit dir a ningú més

      Elimina