Un revesavi meu tocava el violí; la resta de la família -els que jo he conegut- han estat pagesos i prou. Tot i així, quan jo era petit, sentia força expressions, dites o paraules de temàtica musical en la parla habitual. Em sembla que s'ha perdut força l'ús d'aquesta mena d'expression que també donen riquesa a la llengua. Les que segueixen són les que he sentit per casa.
Aixafar la guitarra. Esguerrar els plans.
Balla com unes debaneres. Dit d'una cosa desajustada, que no encaixa.
Cantapavanes. Persona que actua amb lentitud.
Desentonar. Actuar de manera equivocada o combinar malament.
En balla més de les que toquen. Dit d'una persona atribolada.
Encantat.Persona que actua amb lentitud.
Fandango. Embolic; Desordre.
Solfes. Persona sense criteri.
Tocacampanes. Persona eixelebrada.
Tocatimbals. Persona eixelebrada.
Trompes. Persona sense criteri.
Ves-li al darrere amb un flabiol sonant. Dit d'algú que és molt espavilat.
Curiosament, totes aquestes expressions tenen connotacions negatives. En bona part, tenen per objectiu denigrar la manca d'energia pel treball i la insensatesa. Entenc que reflecteixen una manera de pensar pròpia d'un ambient rural i agrari on la supervivència de la família depèn de l'esforç i la capacitat de treball de tots els seus membres. Un pagès no té horaris i no acaba mai la feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada