LES COSES SEMPRE ES PODEN FER D'UNA ALTRA MANERA. JA TROBARÉ LA FORMA



dimarts, 27 de març de 2012

LES RIMES DE LA IAIA












El pati de casa és força gran i, de petits, podiem campar lliurement jugant, corrent i saltant per aquí i per allà. És clar, de tant en tant, els jocs acabaven amb un genoll pelat o una patacada. Llavors, sense encantar-nos, corriem cap a la iaia perquè ens hi donés una mirada. Els accidents més greus es podien solucionar amb una mica d'àrnica, mercromina o aigua oxigenada. Si l'ensurt era molt greu, un terròs de sucre amb unes gotes d'aiguanaf. Però, molt sovint, no calien gaire cures, la iaia ja ho sabia i quan hi anavem per informar-la de les nostres lesions somreia una mica per sota el nas  i ho enllestia amb una rima.

-Iaia, m'he fet mal!
-Posa'hi sal!

De fet, tenia rimes per a tota mena de queixes:

- Tinc gana!
- Menja't una cama!



- Tinc set!
- Jo en tinc vuit i encara no bec!


o la versió escatològica


- Tinc set!
- Pixa't a la taula i beu a galet!

- Tinc fred!
- Abriga't amb la capa de Sant Josep

- Tinc calor!
- Posa el cul a la frescor!

No era la mena de reacció que jo hauria volgut però, en el fons, em tranquilitzava: el mal, era suportable i cosequència d'una acció; la gana i la set, podien esperar uns minuts i el fred o la calor, són normals segons quina sigui l'estació.

La iaia va criar set fills: cinc mosses i dos xicots. No sé si, de jove, s'atabalava gaire. De gran, era una persona soferta que no perdia la calma ni s'alterava  per res. Encomanava serenor.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada