LES COSES SEMPRE ES PODEN FER D'UNA ALTRA MANERA. JA TROBARÉ LA FORMA



dijous, 9 d’agost de 2012

FLAUTA PREHISTÒRICA




Aquest juliol la revista SÀPIENS publica la notícia d'una descoberta arqueològica molt remarcable al jaciment alemany de Geissenklösterle. Es tracta diversos fragments d'os i ivori que corresponen a tres flautes del període Aurinyacià.

L’any 2008, científics de les universitats d’Oxford i Tübingen van trobar diversos fragments d’os que corresponien a tres flautes diferents, una de les quals, un cop apedaçada, ha resultat pràcticament completa.

El constructor d'aquesta flauta, per fer-la, va utilitzar el radi d'un voltor. Té una llargària de 21,8 cm. i un diàmetre aproximat de 8mm. Disposa de cinc forats pels dits i, en un extrem, unes osques en forma de V a manera d'embocadura.

El que fa molt singular la troballa d'aquesta flauta, a banda de les consideracions sobre el paper de la música en el desenvolupament de la nostra especie, és el fet que s'ha pogut reconstruir sencera i és la més antiga que s'ha recuperat mai. Els investigadors li han calculat una edat que oscila entre els 42.000 i els 43.000 anys. 

De troballes similars se n'han fet al Pirineu Francès, on s'hi han trobat fins a vint-i-dues flautes amb una antiguitat de 30.000 anys i a Austria, se'n va trobar una amb una antiguitat de 19.000 anys.

Trobo enormement sorprenent el fet que de la disposició dels forats en resulti una escala pentatònica. Aquesta escala és present en moltes melodies tradicionals i populars d'arreu del món.




En el video que segueix, Bobby McFerrin demostra fins a quin punt l'escala petàtona està interioritzada en el nostre subconscient.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada