LES COSES SEMPRE ES PODEN FER D'UNA ALTRA MANERA. JA TROBARÉ LA FORMA



dimecres, 15 d’agost de 2012

JO CONFESSO



Aquest matí, després de dutxar-me i preparar cerimoniosament l’esmorzar, m’he assegut a la butaca. Eren, més o menys, les deu. He buscat la cinta que marcava el punt i he reprès la lectura. Jo confesso. Feia mesos que el tenia, i el mirava de reüll, esperant el moment oportú... De tant en tant, havia d’aturar-me un moment, alçar la vista, respirar, pensar, reflexionar... no gaire estona, no podia; el text em reclamava. Avui, que els veïns són de vacances, les botigues tancades i no hi ha sorolls al carrer. Sols, el llibre i jo. He parat per dinar. Em trasbalsa. Després del cafè hi he tornat amb urgència. Les peces s’anaven posant a lloc.  El cor, encara me'l noto ara; emocions, sentiments, sensacions... M’ha vingut just! Els dia es fa més curt i la llum de la tarda s’ha acabat amb l´ultima plana. 




2 comentaris:

  1. Vaja, Jaume, si en fas tan bona propaganda l'hauré de posar a la llista... Recordo que un estiu em vas recomanar "Senyoria" de Jaume Cabré i vaig disfrutar-hi a base de bé (i sense saber gaire de música que es veu que hi havia també una interpretació musical de l'estructura del llibre...).
    Per què... tu no ets de deixar llibres, oi? ;-)

    ResponElimina
  2. Últimament, com que no tinc massa temps llegeixo poca novel·la. Em ve més de gust llegir assaig. Però els llibres del Jaume Cabré els espero amb candeletes. I, sí, és veritat... no sóc massa partidari de deixar llibres ni discos -sobretot si són d'autor català; el mercat ja es prou petit- però, en fi... si me'l tractes molt bé... pensa que, a més, és un exemplar signat -de fet, és l'únic llibre que he demanat mai que em signessin-

    ResponElimina