Va pensiero és un dels cors de l'òpera Nabucco de Giuseppe Verdi. Des del primer moment, el públic de l'època va interpretar el text en clau patriòtica i poc després de la seva estrena, el 1842, ja era un himne de llibertat i el nom del compositor, un símbol de la resistència italiana enfront dels ocupants Austriacs.
Es va donar la coincidència que el nom del compositor es podia llegir com un acrònim:
Vittore Emmanuel Re D'Italia que reivindicava una Itàlia independent, la qual cosa va contribuir a la seva popularitat.
De llavors ençà, han canviat moltes coses però, en queden tantes per arreglar que alguns símbols encara mantenen vigència i no només a Itàlia.
El grup de caramelles de Calders, sempre en cantem la versió "Pensaments" (adaptació de Josep Tero i Marina Rosell).
ResponEliminaÉs una peça que va portant amunt amunt i, si t'hi poses bé, acabes amb la pell de gallina.
No hi ha res de tan expressiu com la llengua pròpia, pèrò... en el cas de les cançons trobo tan enormement difícil de traduir i fer quadrar el ritme, la mètrica i el sentit del text que, em decanto més per les versions originals; fins i tot, a riscos de perdre algun detall. De totes maneres, provaré de trobar la versió que dius.
ResponElimina