Aquesta tarda m'ha vingut de gust de sortir a pedalar. Havien caigut quatre gotes i estava una mica emboirat però... que caram! Pel temps que som, feia força bo. He revisat el nivell dels pneumàtics i he despenjat la bicicleta, disposat a estrenar la temporada de ciclisme de tarda de diumenge.
Tot just arribat a Can Vila, ha passat el que era previsible: s'ha posat a ploure. El més lògic i assenyat hauria estat girar cua i tornar a casa pel mateix camí però una mena d'amor propi m'ho ha impedit. S'ha posat a ploure amb més intensitat.
Jo que sí, enfilo el camí que va a La Paloma i esprinto la pujada fins a Torrecabota. Descartada la retirada, és el camí més curt per tornar a casa. Trona. Pedalo tan de pressa com puc, estic batent tots els meus rècords. La pluja ha afluixat una mica o potser els arbres l'aturen; no dura gaire. Aquesta pista és més llarga del que recordava. Torna a tronar. Encara no hi he arribat. Em cordo fins al coll. Unes quantes pedalades més i ja hi seré. Se'm fica el fred a les orelles; me les tapo amb el Buff. Finalment, la carretera. A partir d'aquí tot és baixada; si no salto pel dret o rellisco per l'asfalt, aviat seré a casa.
Uf! He arribat a temps... per veure la calamarsada des de la finestra estant.
Ves alerta, biker, es comença així i s'acaba trencant-te la crisma a la Senglanada de Calders.
ResponEliminaExplica'm això de la Senglanada
ResponEliminaMIra-t'ho tu mateix a:
ResponEliminahttp://blogcaldersbike.blogspot.com.es/p/senglanada-2013.html
A l'hivern només faig bici indoor. De fet, si puc anar a esquiar, també podria sortir a pedalar però la veritat és que no ho he fet mai. Surto quan comença a fer bo.
ResponElimina...hm! potser m'hauria de comprar un culot llarg.