LES COSES SEMPRE ES PODEN FER D'UNA ALTRA MANERA. JA TROBARÉ LA FORMA



dimarts, 22 de maig del 2012

diumenge, 13 de maig del 2012

RYTHM IS IT !




Aquest documental presenta el treball fet amb alumnes de diversos instituts de Berlin i de quina manera, a partir de la dansa, s'ha produït un canvi que ha modificat positivament les seves vides.


EL SISTEMA




José Antonio Abreu va crear una xarxa d'orquestres i escoles de música que, en un principi, tenia la finalitat de millorar les condicions de vida i afavorir la integració social dels infants més desafavorits de Venezuela. Actualment, formen part del sistema nois i noies de totees les capes socials.

EL MILAGRO DE CANDEAL




El Candeal és el barri on va néixer Carlinhos Brown. Allà és on va començar un projecte social que utilitza  la música per canviar la realitat de les persones que viuen a la favela.

diumenge, 6 de maig del 2012

SIMFONIA NÚM 3 / HENRYK GÓRECKI

SIMFONIA DE LES LAMENTACIONS
segon moviment



dimarts, 1 de maig del 2012

L'HOME DEL CARRER / QUICO PI DE LA SERRA




PER QUÈ SERVEIX LA MÚSICA (V)


Segurament, la música és l’art més abstracta de totes però, curiosament, fins a l’aparició dels mitjans de comunicació de masses ha estat el vehicle més eficaç per a la difusió i propagació d’idees. Ja a l’edat mitjana, els trobadors utilitzaven la música per comunicar el seu amor a una dama o feien ús del sirventès per criticar, ridiculitzar o insultar els seus adversaris; els goliards, amb les seves cançons, elogiaven els plaers terrenals... i les cançons populars, molt sovint, alliçonaven en valors morals.


Històricament, la música també ha estat molt utilitzada pel poder com a instrument per divulgar els seus valors mitjançant tota mena d’himnes religiosos o patriòtics. En la mateixa línia, grups de totes les tendències s’han servit de cançons o jingles amb finalitat propagandística.

Però, la música és una art a l’abast de tothom. Les cançons també permeten divulgar valors socials i donar projecció a les veus que parlen de justícia, igualtat i pau.


dimecres, 25 d’abril del 2012

diumenge, 22 d’abril del 2012

HAIKUS AMB BICICLETA












Els diumenges, em deixo despertar per la llum que entra per la finestra. Avui ha esta diferent. Quan he sentit la tenora que perforava la ràdio del despertador -eren les set- he posat els peus a terra i després de rentar-me i esmorzar una mica, m’he posat la roba d’anar a pedalar. He carregat la bicicleta al cotxe i cap a Sant Fruitós!

Ahir al vespre, mentre sopàvem i miràvem el Barça, uns amics, el Carles i l’Àngels em van dir: demà, lleva’t d’hora que anirem a pedalar. I així ho he fet. Pedalada popular 1r Memorial BTT Casín.

... I per arrodonir la jornada, com que demà és Sant Jordi, dia del llibre, i no puc evitar una vena jocfloralesca, ciclista i transcendental i he compost, com qui no vol la cosa, uns Haikus gairebé improvisats.


HAIKUS AMB BICICLETA

Un pam de llengua
i amunt, que fa pujada!
Costa fer via.

Camins, dreceres,
corriols i senderes;
Costa fer tria.

Rocs, sotragades,
entrebancs, derrapades...
Així és la vida!.


diumenge, 15 d’abril del 2012

AI, CARAM! DEIA UN PAGÈS



En temps del meu avi es van popularitzar una sèrie d’acudits versificats. Tenien per protagonista un pagès que es feia preguntes sobre els temes que el preocupaven. Totes les quartetes començaven de la mateixa manera; suposo que això facilitava el procés de creació o improvisació.


-Ai, caram! Deia un pagès
tot mirant la processó.
-Si diu que és Nostre Senyor,
com pot ser que el duguin pres?

De  totes maneres, em sembla que la temàtica preferida era una altra.

-Ai, caram! Deia un pagès
tot mirant-se l’instrument.
-Com pot ser que infli les dones
si per aquí no hi passa el vent?

I la més celebrada de totes, si hem de fer cas al fet que m’ha arribat per vies diferents i amb algunes variants.

-Ai, caram! Deia un pagès
tot mirant-se la titola.
-Si no hi ha cap contrapès,
perquè puja i baixa sola?

-Ai, caram! Deia un pagès
tot mirant-se la titola.
-Si no hi ha cap contrapès,
com pot ser que pugi sola?