LES COSES SEMPRE ES PODEN FER D'UNA ALTRA MANERA. JA TROBARÉ LA FORMA



diumenge, 15 d’abril del 2012

AI, CARAM! DEIA UN PAGÈS



En temps del meu avi es van popularitzar una sèrie d’acudits versificats. Tenien per protagonista un pagès que es feia preguntes sobre els temes que el preocupaven. Totes les quartetes començaven de la mateixa manera; suposo que això facilitava el procés de creació o improvisació.


-Ai, caram! Deia un pagès
tot mirant la processó.
-Si diu que és Nostre Senyor,
com pot ser que el duguin pres?

De  totes maneres, em sembla que la temàtica preferida era una altra.

-Ai, caram! Deia un pagès
tot mirant-se l’instrument.
-Com pot ser que infli les dones
si per aquí no hi passa el vent?

I la més celebrada de totes, si hem de fer cas al fet que m’ha arribat per vies diferents i amb algunes variants.

-Ai, caram! Deia un pagès
tot mirant-se la titola.
-Si no hi ha cap contrapès,
perquè puja i baixa sola?

-Ai, caram! Deia un pagès
tot mirant-se la titola.
-Si no hi ha cap contrapès,
com pot ser que pugi sola?


2 comentaris:

  1. Ai, caram! Deia un lector
    tot mirant-se el bloc del Jaume.
    Cada cop hi ha més notícies,
    comença a estar-hi enganxat?

    ResponElimina
  2. De cop i volta, em vénen coses a la memòria i penso que si no en deixo alguna constància es perdran per sempre més. No sé si faig una mica de cronista, folklorista... o alguna cosa d'aquestes acabades en "ista".

    ...ciclista?

    ResponElimina