LES COSES SEMPRE ES PODEN FER D'UNA ALTRA MANERA. JA TROBARÉ LA FORMA



dilluns, 22 de juliol del 2013

ANIVERSARI


Pot ser que avui, en algún racó del món, hi hagi passat alguna cosa interessant de veritat, pot ser, fins i tot, que hagi passat algun fet de trascendència històrica.  En canvi, em feliciten a mi per haver complert 50 anys, com si això sol fos meritori d'alguna mena de reconeixement especial. Que consti, vaig acumulant els anys sense voler, si pogués ho evitaria.

Aniversari.
Un dia com un altre,
Innecessari.

Avui tenia ganes de marxar de casa. Si no fos dilluns hauria anat a passejar per Barcelona, a veure museus. No tenia ganes de posar-me al telèfon ni trobar gent pel carrer i somriure complagut a cada enhorabona. 




De petit, em van acostumar a rebre pocs elogis i em costa d'acceptar felicitacions, encara que siguin d’aniversari.



dimecres, 3 de juliol del 2013

MÉS QUE CIRC

Ahir, al Telenotícies Migdia de TV3 parlaven de l'espectacle que estrenava el Festival Grec de Barcelona d'aquest any. El poc que van en ensenyar va ser suficient perquè me n'anés de seguida a  engegar  l'ordinador i comprar una entrada per internet. Feia tota la impressió de ser una cosa fora de sèrie.



Vaig arribar al Teatre Grec una hora abans que comencés la funció, més o menys, amb temps de sobres per fer un entrepà i llegir el programa de mà.

Tal com ho vaig entendre, la representació es dividia en dues parts. Tot i que d'una manera abstracta, la primera, tractava de la lluita per la supervivència individual i col·lectiva; el tema de la segona era l'encaix de l'individu en la societat. Tot l'espectacle estava construït a partir d'uns quartets de corda de Xostakóvitx. Dansa, acrobàcia i música estaven tan íntimament relacionats que esdevenien una sola cosa. Després de molta tensió i dramatisme, el final oferia una espurna d'esperança i un futur habitable per a la humanitat. Si més no, és el que jo hi vaig saber veure.

... i la resta de públic? Ai las! N'hi havia uns quants que només devien veure una funció de circ, aplaudien totes i cada una de les acrobàcies sense adonar-se que els aplaudiments ofegaven la música i fragmentaven la tensió dramàtica del muntatge que estava concebut sense pauses. Fins i tot vaig sentir algú que reia en moments que algun personatge queia a terra abatut per les circumstàncies.

... és veu ben bé que vam entendre coses diferents! 

NOTA: és del tot incomprensible que la música del video promocional de l'espectacle OPUS no siguin els quartets de Xostakóvitx. Sense aquest element essencial el significat de l'obra cambiaria completament. 




diumenge, 23 de juny del 2013

SORTILEGIS DE SANT JOAN



La meva àvia materna explicava que quan ella era jove, les noies en edat de casar-se que estaven desitjoses de saber si els sortiria algun pretendent, recitaven aquest sortilegi la nit de Sant Joan.

Lluna plena, lluna plena,
tu, que ens veus a ell i a mi
fes que aquesta nit somiï
el que s’ha de casar amb mi.

El ritual aquest no devia ser efectiu del tot perquè, uns quants anys més tard, les noies de la generació de la meva mare que volien saber el nom del futur marit, ho provaven d’una altra manera: La nit de Sant Joan esbocinaven un full de paper en tants trossos com nois els agradaven, a cada paperet hi escrivien el nom d’un dels possibles pretendents i els enrotllaven d’un en un. Després els llançaven en un recipient ple d’aigua i aquell paperet que s’obria en primer lloc era el que contenia el nom de l’home amb qui s’havien de casar. Com a anècdota, ella sempre explica que, en el seu cas, el nom que va aparèixer va ser el de Ramon i es va casar amb un Ramon tot i que no  era el Ramon que ella s’imaginava.

...vés a saber si les noies d'ara també en fan de coses d'aquestes!



diumenge, 9 de juny del 2013

MÚSICA I CERVELL



Últimament, a la contraportada del diari Avui del diumenge, en Lluís Martinez hi publica entrevistes breus a persones que, molt sovint, parlen de música o del fenòmen musical i de la manera com ens afecta. Avui, l'entrevistat es diu Emmanuel Bigand, professor de psicologia cognitiva a la Universitat de Borgonya i parla dels efectes de la música en el cervell humà. En destaco tres fragments:

Sabem que un nadó és més receptiu a la veu de la mare quan canta que no pas quan parla. Aquest lligam ja existia al començament de la humanitat.

La música expressa una energia vital. Les persones l'experimentem d'acord amb l'edat. Els joves són més energètics i volen una música més energàtica.

Quan sentim música es produeixen canvis químics al cervell. per això la música té un efecte tan enorme sobre els éssers humans.

Llegiu l'entrevista completa a:
El Punt Avui - Notícia: “El llenguatge no serveix per descriure l ...



divendres, 31 de maig del 2013

diumenge, 19 de maig del 2013

PIPIRIPIP



ABABOL
BADABADOC
CAPELLÀ
GALL
GALLARET
GALLET
GALLGALLARET
PAPAROLA
PARAMÀ
PIPIRIPIP
PIREPEPIP
QUICARAQUIC
QUIQUIRIQUIC
ROSELLA
ROELLA


Tots aquests noms designen el mateix: la flor de la Papaver rhoeas que, a casa meva,  sempre n'hem dit pipiripip. Malgrat la seva popularitat i l'abundància de noms que rep, no la veurem a gaires jardins. És una flor modesta, de poble, que alegra el paisatge i dóna una nota vermella als sembrats.


De petits n'agafàvem les poncelles i jugàvem a endevinar-ne el color. Abans d'obrir-la, feiem la nostra juguesca en veu alta: GALL! quan suposàvem que la flor de dins era vermella o GALLINA!, si esperàvem que fos rosada. Guanyava qui n'endevinava més. Després, desplegàvem els pètals, giràvem les flors del revés i les posàvem en fila fent processó: els bisbes, davant, els CAPELLANS, darrere...  fins que el vent se'ls enduia.

No sé si encara hi ha algú que jugui a aquesta mena de joc. Arriba un moment que les tradicions deixen de tenir sentit o entren en contradicció amb els valors del moment i es perden pel camí. Tampoc no cal aferrar-s'hi. El respecte per la natura em sembla un valor més important. 




diumenge, 5 de maig del 2013

APRENENTATGE I MEMÒRIA

El Quèquicom és un d'aquells programes que dignifiquen la televisió. No n'he trobat cap que no fos interessant però el d'aquesta setmana, pel tema que tracta, considero que val la pena de tenir-lo més a mà.





dimecres, 24 d’abril del 2013

PER SANT JORDI



Per sant Jordi, si veus una espiga ençà i una espiga enllà,
torna-te'n a casa que d'ordi prou n'hi haurà.



diumenge, 31 de març del 2013

Per què emociona la música?



Hi ha coses que no sabem explicar. Crec que la música ens porta a un món que és el paradís. Només cal tancar els ulls i ja ets en un món perfecte. La música et porta al paradís, a aquest món perfecte.


(extret d'una entrevista feta per Lluís Martinez a Francesc Xavier Lozano, publicada a la contraportada del PUNT-AVUI)

La música ens porta a un món que és el paradís - El Punt/Avui

Si llegiu l'entrevista completa us agradarà veure el vídeo