TEATRE A PEU PLA

Des de fa uns quants estius la companyia Parking Shakespeare, es planta a l'espiral dels til·lers que hi ha al Parc de l'Estació del Nord i, a semblança del que succeeix a d'altres ciutats de l'àmbit anglosaxó, presenta al públic l'adaptació d'alguna de les obres del William. El títol escollit aquest any és Molt soroll per no res.

L'espai a peu pla i gairebé circular és relativament reduït això, a diferència del que succeeix en un escenari convencional, fa que els espectadors quedin molt a prop dels actors i envoltin l'acció per totes les bandes. Aquesta circumstància l'aprofita la companyia per moure's lliurement entre el públic de manera que l'acció es va desplaçant d'un cantó a un altre, aportant-hi un dinamisme més cinematogràfic i no només això, fa del tot innecessari l'ús de decorats. 

He de dir que vaig passar una estona molt divertida i admiro absolutament el treball actoral de la companyia. L'única cosa que em sembla una mica qüestionable és la decisió d'actualitzar el vestuari perquè trobo que no sempre lliga amb el llenguatge, les formes i el pensament d'una altra època. Vestuari a banda, si el Shakespeare mateix hagués voltat per allà i ho hagués vist, probablement, s'hauria posat dret per aplaudir.

PD. l'any vinent portaré un coixí per seure.

DONA LA NOTA

DÓNA LA NOTA és una campanya creada pels docents que treballen al CdA Pau Casals a favor de l'educació musical a escoles i instituts. 

Per tal de visualitzar aquest suport a l'ensenyament musical i, al mateix temps, el rebuig a les reformes suposadament educatives que volen eliminar la música del currículum, les escoles de tot Catalunya han estat convocades a sortir a cantar aquesta cançó el dia 6 de juny a les onze del matí.

L

Aquest curs, a l'escola Oms i de Prat, els meus alumnes del taller de fusteria, encabit a l’assignatura de plàstica, a Cicle Superior de primària han construït un joc de taula anomenat L

Aquest joc el va idear el psicòleg Edward de Bono, que es va autoimposar el repte de crear un entreteniment amb el mínim d'elements necessaris i amb les regles de joc més senzilles possible.

NORMES:

En un tauler de quatre per quatre caselles, es col·loquen les quatre fitxes tal i com es veu a la imatge: una peça en forma de L de la mida de quatre caselles per cada jugador i dues fitxes neutrals de la mida d'una casella.

Per torns, cada jugador agafa la seva L i la col·loca a qualsevol lloc del tauler, sense sobreposar-la a les altres fitxes: la nova posició ha de ser diferent, com a mínim d'una casella, de la posició anterior. Per fer el moviment es pot girar la L. Després, si vol, pot moure una de les dues fitxes neutres a una casella lliure. Quan un jugador no pot moure la seva L, ha perdut. Quan cap dels dos jugadors no és capaç de guanyar, hi ha taules per mutu acord; també hi ha taules per repetició de jugades.

Bibliografia:

Comas i Coma, Oriol. El món en jocs. Ed. RBA La Magrana. Barcelona 2005

http://www.edwdebono.com/debono/lgame.html

 

MÚSICA, PER QUÈ?

GLOSSARI ARTESENC (C)

Encara que hagi titulat aquest recull amb el nom de GLOSSARI ARTESENC no vol dir que totes les paraules que hi figuren siguin absolutament genuïnes i exclusives del poble. Sovint, en converses amb gent de la comarca descobreixo que en compartim alguna. Algun dia n'haurem de fer un mapa lingüístic.

C

cacanòries f. accions afectuoses per despertar interès i desig a la parella o l'atenció d'un infant.

caixot o queixot m. al joc de Fava (cavall-fort), manera de saltar que causa dolor a l'esquena al jugador de l'equip que para i rep l'impacte.

clatellot m. cop al clatell; per extensió, contusió produïda de manera apartatosa.

camallada f. passa molt ampla; gambada

camilleres f. caramelles; caminada

candelera  f. estalactita de glaç; penjoll de mocs que adorna la cara d'alguns infants; caramell.

caramell m. (pronunciat carmell i, sovint, en plural) candelera; estalactita de glaç; penjoll de mocs que adorna la cara d'alguns infants.
carnús m. animal mort que desprèn fortor pel seu estat de descomposició; en sentit figurat, és molt efectiu com a insult.
cavegó m.  eina de fulla estreta i mànec curt que serveix per cavar. S'utilitza per treballar en àrees molt reduïdes, escatar herbes a l'hort o descalçar arrels.
cirer m. cirerer
concestrat m. dit de la persona que, per algun motiu, no és de fiar
cosó m. molt afectuós, que busca ser amanyagat.
cuit-a-amagar joc infantil en què els participants s'han d'amagar i un jugador que para els ha de trobar després de comptar amb els ulls clucs fins a un nombre establert prèviament. 


la fotografia que il·lustra aquesta entrada l'ha presa en Sebastià Plans
http://instagram.com/sebastiaplans

GLOSSARI ARTESENC (B)

Com que es tracta de paraules que, en la seva majoria no surten a cap diccionari, molt sovint dubto de quina hauria de ser la seva grafia més correcta. En primer lloc, em guio per la fonètica; però, de vegades això no és suficient i si tampoc no trobo cap paraula que hi estigui relacionada per compara-les, llavors, a falta de ciència, em guio per la intuició.

B

babarotes f. pl. gesticulacions o ganyotes que es fan per cridar l'atenció o fer delir per alguna cosa

baratura f. rebaixa de preu

barballó m.(pronunciat barbaió) espígol

besaroc adj. distret i curt d'enteniment

borrassa f. peça de teixit ample que el pagès para a sota d'alguns arbres per tal de facilitar-ne la recolecció del fruit -oliveres, ametllers...-. Antigament, els pagesos aprofitaven roba de matalàs, llençols o saques obertes per fer les borrasses

borrot m. lesió cutània de mida variable que produeix picor i envermelliment de la zona. Reacció al·lèrgica produïda sovint per la picada d'un insecte 
bravada f. pudor

burrango adj. hipocorístic de ruc. Sovint, es fa servir per alertar algú de forma afectuosa. ex. mira endavant, burrango, que cauràs!

buscall m.(prounciat buscai) tros de branca d'arbre, garrot, tros de llenya.

GLOSSARI ARTESENC (A)

Sóc d'Artés, a la comarca del Bages i, aquí, es veu que parlem diferent. Es per aquest motiu que m'he proposat de recollir totes aquelles paraules que ens delaten, en una mena de glossari. 

Com que no aquesta tasca no és una feina que es pugui fer amb una estoneta, l'aniré ampliant o modificant sobre la marxa. No sóc filòleg ni lingüista però, dins de les meves possibilitats, provaré de fer aquest recull tan bé com sàpiga. 

En aquests moments,la majoria d'entrades corresponen a mots en desús però que són vius en el meu record i encara surten de tant en tant en alguna conversa familiar o entre amics. Algunes de les paraules que recullo no tenen entrada a cap dels diccionaris que tinc a l'abast i d'altres, hi figuren amb significat o grafies diferents. Potser hi haurà qui consideri que algunes d'aquestes paraules no són res més que vulgarismes però, tot i així, qui sap si, en un futur, pot haver-hi algú que trobarà útil aquest recull per entendre l'evolució i l'ús del llenguatge?

A

abrimar-se v. el fet de quedar els raïms reduïts a pocs grans
afegit m. pedaç. Era tan pobre que duia el pantalons plens d'afegits

afiganyar v. tr. arrugar (derivat de figa). Se m'ha afiganyat la camisa

aiga f. aigua

aiguera f. aigüera

aixel m. (o eixel) segment de branca o sarment preparat per empeltar a una soca o peu d’una altra varietat d'arbre o arbust

alegrois m. pl. manifestació d'alegria; alegria manifestada amb una certa desproporció

apungonar v. tr. cobrir de pugó. El cirer és un arbre que s'apungona fàcilment

arbonès m. vent del nord-est

aterrossar v. tr. compactar formant terrossos. Amb la humitat, la sal tendeix a aterrossar-se
avesar v. acostumar

VIA CATALANA

CONTROL MENTAL

CANÇONS AMB HISTÒRIA

Avui he acabat de llegir un llibre diferent. El seu títol és força llarg: CANÇONS POPULARS DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA i en són els autors Xavier Roviró, Jaume Ayats, Valentí Girbau i Ignasi Roviró. Aparentment, és un cançoner però, a diferència de d'altres reculls, totes les cançons de la tria fan referència a episodis històrics reals des del segle XII fins a la postguerra, a mitjans del segle XX. 

El llibre segueix un ordre cronològic i s'estructura en diferents parts, cadascuna de les quals tracta un fet històric rellevant. El punt de partida sempre és una cançó o més d'una, en alguns casos, i va seguida d'un breu assaig que explica el context polític i social del moment i les claus que ajuden a entendre el significat d'algunes lletres.

Tant com un cançoner, és un llibre d'història però, en aquest cas, els protagonistes no són els de sempre. Les cançons tradicionals reflecteixen el punt de vista i les inquietuds de les classes populars i l'impacte i els efectes  dels esdeveniments damunt la població.

Aquest llibre, editat per Farell, és el primer de la col·lecció Història i memòria. Que jo conegui,  amb una voluntat semblant, en Jaume Ayats ha publicat dos llibres més, editats per Rafael Dalmau, que es titulen "Explica'm una cançó" i "Explica'm una altra cançó"