Quan escoltem música, en algun lloc del nostre cervell s'activa alguna cosa capaç de fer aflorar les mes diverses emocions. És un fenòmen que no crec que passi amb cap altra de les altres belles arts, si més no, amb la mateixa intensitat. Pot ser música cantada o instrumental, portar records o ser una novetat, tant se val. Algunes vegades ens pot menar a estats propers a l'eufòria però, molt sovint, les sensacions que la música genera són aquelles que reporten benestar i tranquil·litat. La tradició popular diu que la música amanseix les feres i en les cançons tradicionals -La presó de Lleida; El poder del cant...- la música va lligada amb la bondat.
dimarts, 13 de març del 2012
dimarts, 28 de febrer del 2012
El mes dels gats
Se sentia un crit desesperat, com el plor d'una criatura. Després, esbufecs, corredisses i esgarrapades. El pati de casa era un camp de batalla. L'endemà, una torreta per terra, una branca trencada... Cada febrer passava el mateix: els gats del veïnat, de més lluny i tot, saltaven la muralla exaltats pel miol planyívol de la nostra gata.
El febrer s'acaba i aquest any, ni planys ni baralles. De gats en corren pocs i la nostra gata, dies ha jeia estesa a la vorada.
La nostra gata no tenia nom. Si mai la demanavem, responia a l'apel·latiu de mixa, com les gates d'abans.
diumenge, 26 de febrer del 2012
Música i llenguatge popular
Un revesavi meu tocava el violí; la resta de la família -els que jo he conegut- han estat pagesos i prou. Tot i així, quan jo era petit, sentia força expressions, dites o paraules de temàtica musical en la parla habitual. Em sembla que s'ha perdut força l'ús d'aquesta mena d'expression que també donen riquesa a la llengua. Les que segueixen són les que he sentit per casa.
Aixafar la guitarra. Esguerrar els plans.
Balla com unes debaneres. Dit d'una cosa desajustada, que no encaixa.
Cantapavanes. Persona que actua amb lentitud.
Desentonar. Actuar de manera equivocada o combinar malament.
En balla més de les que toquen. Dit d'una persona atribolada.
Encantat.Persona que actua amb lentitud.
Fandango. Embolic; Desordre.
Solfes. Persona sense criteri.
Tocacampanes. Persona eixelebrada.
Tocatimbals. Persona eixelebrada.
Trompes. Persona sense criteri.
Ves-li al darrere amb un flabiol sonant. Dit d'algú que és molt espavilat.
Curiosament, totes aquestes expressions tenen connotacions negatives. En bona part, tenen per objectiu denigrar la manca d'energia pel treball i la insensatesa. Entenc que reflecteixen una manera de pensar pròpia d'un ambient rural i agrari on la supervivència de la família depèn de l'esforç i la capacitat de treball de tots els seus membres. Un pagès no té horaris i no acaba mai la feina.
dilluns, 6 de febrer del 2012
diumenge, 5 de febrer del 2012
Per què serveix la música? (III)
Actualment, més que mai, sembla que la societat necessita individus amb iniciativa, que sàpiguen treballar en equip i, a més a més, siguin creatius en el seu àmbit laboral... Tot això... on s'ha d'obtenir? Suposo que a l'escola. De fet, l'àrea que educa totes aquestes aptituds ja fa temps que existeix: la música. Qualsevol músic que fa música en grup, i no cal que sigui professional, desenvolupa l'atenció i la capacitat d'adaptació però, al mateix temps, és algú capaç de prendre la iniciativa i fer un pas endavant, si es tracta de defensar una intervenció solista o improvisar uns compassos.
diumenge, 8 de gener del 2012
Per què serveix la música? (II)
Segurament, la música és el primer acte de comunicació. Quan naixem, les nostres mares, instintivament, ens acosten l'orella al seu cor per tal que poguem sentir el seu batec rítmic i, a continuació, molt sovint, canten una cançó o improvisen una cantarella. La música s'organitza en frases musicals estructurades i això és la primera forma lògica que registrem a la nostra memòria. Molt abans que poguem entendre les paraules i el seu significat, interioritzem una escala musical, uns rítmes i unes cadències.
diumenge, 11 de desembre del 2011
música i memòria
A la gent que es queixa de problemes de memòria amb 40 anys, els aconsellem que aprenguin una altra llengua o que aprenguin a tocar un instrument, que és un exercici molt intens per a la memòria motora i intel·lectual.
Luis Rojas Marcos.Psiquiatre
d'una entrevista publicada al diari El PuntAvui (11-desembre-2011)
dilluns, 21 de novembre del 2011
diumenge, 20 de novembre del 2011
Per què serveix la música? (I)
Per què serveix la música? M’ho he demanat moltes vegades. Ningú no m’ho ha explicat mai. Tothom diu que la música és molt important i de gran valor en la formació dels nens i nenes. Però els responsables d'educació o ensenyament o com n'hi vulguin dir no s’ho deuen creure gaire perquè les hores d’aprenentatge que permeten dedicar-hi a l'escola, els recursos que disposem o l'atenció que se'ns dispensa als que ens hi dediquem no abonen pas aquesta idea.
Jo sé per què em serveix a mi la música, i tinc la intuïció de per quines coses pot servir a l’altra gent. En primer lloc, ja sabem que la música té una dimensió social. Com a espectadors o com a intèrprets facilita la comunicació i el contacte entre persones: al voltant de la música he viatjat, he conegut gent, he fet amics, he ballat a la Festa Major... fins i tot he après geografia, idiomes, cultures... i segur que em deixo coses.
Pel que fa a l’aprenentatge, diria que la primera cosa que fa valuós l'aprenentatge musical és la relació entre música i memòria. Qualsevol de nosaltres pot aprendre cançons en qualsevol idioma desconegut i recordar-les durant anys sense cap mena d’esforç. I les taules de multiplicar... no era més fàcil quan les apreníem amb cantarella? No només això, pel que sembla, ara, els metges han descobert que la memòria musical és la última que es perd i els malalts d’Alzheimer, quan ja han perdut tots els records, els queda encara un últim lligam amb ells mateixos i el seu entorn: la música.
Potser sóc massa agosarat però diria que la música ens fa més intel·ligents. La intel·ligència és una cosa molt complexa i, a més, sembla que n’hi ha de molts tipus diferents. El diccionari diu que és la capacitat de comprendre el món de les relacions i prendre’n consciència per tal de resoldre situacions noves amb solucions noves. La informació la tenim emmagatzemada en àrees diferents del cervell; cada àrea s’especialitza en un aspecte determinat i el que distingeix les persones intel·ligents de les que no ho són tant és la capacitat de relacionar la informació de les diferents àrees amb eficiència. Això és el que fa fer la música quan cantem, toquem un instrument o ballem a la plaça, activem àrees del cervell que s’ocupen de coses molt diferents: coordinem la memòria amb els sentits -oïda, vista i tacte-; el control del temps i les proporcions -ritme-; la motricitat; l’afinació... les emocions... i tot, de manera instantània i simultània!
Jo sé per què em serveix a mi la música, i tinc la intuïció de per quines coses pot servir a l’altra gent. En primer lloc, ja sabem que la música té una dimensió social. Com a espectadors o com a intèrprets facilita la comunicació i el contacte entre persones: al voltant de la música he viatjat, he conegut gent, he fet amics, he ballat a la Festa Major... fins i tot he après geografia, idiomes, cultures... i segur que em deixo coses.
Pel que fa a l’aprenentatge, diria que la primera cosa que fa valuós l'aprenentatge musical és la relació entre música i memòria. Qualsevol de nosaltres pot aprendre cançons en qualsevol idioma desconegut i recordar-les durant anys sense cap mena d’esforç. I les taules de multiplicar... no era més fàcil quan les apreníem amb cantarella? No només això, pel que sembla, ara, els metges han descobert que la memòria musical és la última que es perd i els malalts d’Alzheimer, quan ja han perdut tots els records, els queda encara un últim lligam amb ells mateixos i el seu entorn: la música.
Potser sóc massa agosarat però diria que la música ens fa més intel·ligents. La intel·ligència és una cosa molt complexa i, a més, sembla que n’hi ha de molts tipus diferents. El diccionari diu que és la capacitat de comprendre el món de les relacions i prendre’n consciència per tal de resoldre situacions noves amb solucions noves. La informació la tenim emmagatzemada en àrees diferents del cervell; cada àrea s’especialitza en un aspecte determinat i el que distingeix les persones intel·ligents de les que no ho són tant és la capacitat de relacionar la informació de les diferents àrees amb eficiència. Això és el que fa fer la música quan cantem, toquem un instrument o ballem a la plaça, activem àrees del cervell que s’ocupen de coses molt diferents: coordinem la memòria amb els sentits -oïda, vista i tacte-; el control del temps i les proporcions -ritme-; la motricitat; l’afinació... les emocions... i tot, de manera instantània i simultània!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
