LES COSES SEMPRE ES PODEN FER D'UNA ALTRA MANERA. JA TROBARÉ LA FORMA



dimarts, 7 de gener del 2014

GLOSSARI ARTESENC (B)



Com que es tracta de paraules que, en la seva majoria no surten a cap diccionari, molt sovint dubto de quina hauria de ser la seva grafia més correcta. En primer lloc, em guio per la fonètica; però, de vegades això no és suficient i si tampoc no trobo cap paraula que hi estigui relacionada per compara-les, llavors, a falta de ciència, em guio per la intuició.


B

babarotes f. pl. gesticulacions o ganyotes que es fan per cridar l'atenció o fer delir per alguna cosa
baratura f. rebaixa de preu
barballó m.(pronunciat barbaió) espígol
besaroc adj. distret i curt d'enteniment
borrassa f. peça de teixit ample que el pagès para a sota d'alguns arbres per tal de facilitar-ne la recolecció del fruit -oliveres, ametllers...-. Antigament, els pagesos aprofitaven roba de matalàs, llençols o saques obertes per fer les borrasses
borrot m. lesió cutània de mida variable que produeix picor i envermelliment de la zona. Reacció al·lèrgica produïda sovint per la picada d'un insecte 
bravada f. pudor
burrango adj. hipocorístic de ruc. Sovint, es fa servir per alertar algú de forma afectuosa. ex. mira endavant, burrango, que cauràs!
buscall m.(prounciat buscaitros de branca d'arbre, garrot, tros de llenya.

divendres, 1 de novembre del 2013

GLOSSARI ARTESENC (A)




Sóc d'Artés, a la comarca del Bages i, aquí, es veu que parlem diferent. Es per aquest motiu que m'he proposat de recollir totes aquelles paraules que ens delaten, en una mena de glossari. 

Com que no aquesta tasca no és una feina que es pugui fer amb una estoneta, l'aniré ampliant o modificant sobre la marxa. No sóc filòleg ni lingüista però, dins de les meves possibilitats, provaré de fer aquest recull tan bé com sàpiga. 

En aquests moments,la majoria d'entrades corresponen a mots en desús però que són vius en el meu record i encara surten de tant en tant en alguna conversa familiar o entre amics. Algunes de les paraules que recullo no tenen entrada a cap dels diccionaris que tinc a l'abast i d'altres, hi figuren amb significat o grafies diferents. Potser hi haurà qui consideri que algunes d'aquestes paraules no són res més que vulgarismes però, tot i així, qui sap si, en un futur, pot haver-hi algú que trobarà útil aquest recull per entendre l'evolució i l'ús del llenguatge?



A

abrimar-se v. el fet de quedar els raïms reduïts a pocs grans
afegit m. pedaç. Era tan pobre que duia el pantalons plens d'afegits
afiganyar v. tr. arrugar (derivat de figa). Se m'ha afiganyat la camisa
aiga f. aigua
aiguera f. aigüera
aixel m. (o eixel) segment de branca o sarment preparat per empeltar a una soca o peu d’una altra varietat d'arbre o arbust
alegrois m. pl. manifestació d'alegria; alegria manifestada amb una certa desproporció
apungonar v. tr. cobrir de pugó. El cirer és un arbre que s'apungona fàcilment
arbonès m. vent del nord-est
aterrossar v. tr. compactar formant terrossos. Amb la humitat, la sal tendeix a aterrossar-se
avesar v. acostumar



dimarts, 24 de setembre del 2013

VIA CATALANA




divendres, 16 d’agost del 2013

CONTROL MENTAL





divendres, 9 d’agost del 2013

CANÇONS AMB HISTÒRIA



Avui he acabat de llegir un llibre diferent. El seu títol és força llarg: CANÇONS POPULARS DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA i en són els autors Xavier RoviróJaume AyatsValentí Girbau i Ignasi Roviró. Aparentment, és un cançoner però, a diferència de d'altres reculls, totes les cançons de la tria fan referència a episodis històrics reals des del segle XII fins a la postguerra, a mitjans del segle XX. 

El llibre segueix un ordre cronològic i s'estructura en diferents parts, cadascuna de les quals tracta un fet històric rellevant. El punt de partida sempre és una cançó o més d'una, en alguns casos, i va seguida d'un breu assaig que explica el context polític i social del moment i les claus que ajuden a entendre el significat d'algunes lletres.

Tant com un cançoner, és un llibre d'història però, en aquest cas, els protagonistes no són els de sempre. Les cançons tradicionals reflecteixen el punt de vista i les inquietuds de les classes populars i l'impacte i els efectes  dels esdeveniments damunt la població.

Aquest llibre, editat per Farell, és el primer de la col·lecció Història i memòria. Que jo conegui,  amb una voluntat semblant, en Jaume Ayats ha publicat dos llibres més, editats per Rafael Dalmau, que es titulen "Explica'm una cançó" i "Explica'm una altra cançó"



dilluns, 22 de juliol del 2013

ANIVERSARI


Pot ser que avui, en algún racó del món, hi hagi passat alguna cosa interessant de veritat, pot ser, fins i tot, que hagi passat algun fet de trascendència històrica.  En canvi, em feliciten a mi per haver complert 50 anys, com si això sol fos meritori d'alguna mena de reconeixement especial. Que consti, vaig acumulant els anys sense voler, si pogués ho evitaria.

Aniversari.
Un dia com un altre,
Innecessari.

Avui tenia ganes de marxar de casa. Si no fos dilluns hauria anat a passejar per Barcelona, a veure museus. No tenia ganes de posar-me al telèfon ni trobar gent pel carrer i somriure complagut a cada enhorabona. 




De petit, em van acostumar a rebre pocs elogis i em costa d'acceptar felicitacions, encara que siguin d’aniversari.



dimecres, 3 de juliol del 2013

MÉS QUE CIRC

Ahir, al Telenotícies Migdia de TV3 parlaven de l'espectacle que estrenava el Festival Grec de Barcelona d'aquest any. El poc que van en ensenyar va ser suficient perquè me n'anés de seguida a  engegar  l'ordinador i comprar una entrada per internet. Feia tota la impressió de ser una cosa fora de sèrie.



Vaig arribar al Teatre Grec una hora abans que comencés la funció, més o menys, amb temps de sobres per fer un entrepà i llegir el programa de mà.

Tal com ho vaig entendre, la representació es dividia en dues parts. Tot i que d'una manera abstracta, la primera, tractava de la lluita per la supervivència individual i col·lectiva; el tema de la segona era l'encaix de l'individu en la societat. Tot l'espectacle estava construït a partir d'uns quartets de corda de Xostakóvitx. Dansa, acrobàcia i música estaven tan íntimament relacionats que esdevenien una sola cosa. Després de molta tensió i dramatisme, el final oferia una espurna d'esperança i un futur habitable per a la humanitat. Si més no, és el que jo hi vaig saber veure.

... i la resta de públic? Ai las! N'hi havia uns quants que només devien veure una funció de circ, aplaudien totes i cada una de les acrobàcies sense adonar-se que els aplaudiments ofegaven la música i fragmentaven la tensió dramàtica del muntatge que estava concebut sense pauses. Fins i tot vaig sentir algú que reia en moments que algun personatge queia a terra abatut per les circumstàncies.

... és veu ben bé que vam entendre coses diferents! 

NOTA: és del tot incomprensible que la música del video promocional de l'espectacle OPUS no siguin els quartets de Xostakóvitx. Sense aquest element essencial el significat de l'obra cambiaria completament. 




diumenge, 23 de juny del 2013

SORTILEGIS DE SANT JOAN



La meva àvia materna explicava que quan ella era jove, les noies en edat de casar-se que estaven desitjoses de saber si els sortiria algun pretendent, recitaven aquest sortilegi la nit de Sant Joan.

Lluna plena, lluna plena,
tu, que ens veus a ell i a mi
fes que aquesta nit somiï
el que s’ha de casar amb mi.

El ritual aquest no devia ser efectiu del tot perquè, uns quants anys més tard, les noies de la generació de la meva mare que volien saber el nom del futur marit, ho provaven d’una altra manera: La nit de Sant Joan esbocinaven un full de paper en tants trossos com nois els agradaven, a cada paperet hi escrivien el nom d’un dels possibles pretendents i els enrotllaven d’un en un. Després els llançaven en un recipient ple d’aigua i aquell paperet que s’obria en primer lloc era el que contenia el nom de l’home amb qui s’havien de casar. Com a anècdota, ella sempre explica que, en el seu cas, el nom que va aparèixer va ser el de Ramon i es va casar amb un Ramon tot i que no  era el Ramon que ella s’imaginava.

...vés a saber si les noies d'ara també en fan de coses d'aquestes!



diumenge, 9 de juny del 2013

MÚSICA I CERVELL



Últimament, a la contraportada del diari Avui del diumenge, en Lluís Martinez hi publica entrevistes breus a persones que, molt sovint, parlen de música o del fenòmen musical i de la manera com ens afecta. Avui, l'entrevistat es diu Emmanuel Bigand, professor de psicologia cognitiva a la Universitat de Borgonya i parla dels efectes de la música en el cervell humà. En destaco tres fragments:

Sabem que un nadó és més receptiu a la veu de la mare quan canta que no pas quan parla. Aquest lligam ja existia al començament de la humanitat.

La música expressa una energia vital. Les persones l'experimentem d'acord amb l'edat. Els joves són més energètics i volen una música més energàtica.

Quan sentim música es produeixen canvis químics al cervell. per això la música té un efecte tan enorme sobre els éssers humans.

Llegiu l'entrevista completa a:
El Punt Avui - Notícia: “El llenguatge no serveix per descriure l ...